La cap de la Unitat d’Urologia Pediàtrica de la Fundació Puigvert, Anna Bujons Tur, ha estat nomenada com a nova coordinadora del Grup d’Urologia Pediàtrica (GUPE) de l'Associación Española de Urología (AEU). La designació va tenir lloc en el marc del LXXXVII Congrés Nacional de l’AEU celebrat el proppassat 14 de juny a Palma de […]
Cirurgia robòtica: de Da Vinci a HUGO
Des dels seus rudimentaris inicis prehistòrics potser amb fines lajas de sílex, la cirurgia ha anat progressant en habilitat i instrumental amb la finalitat d'obrir, extirpar, unir, tallar, ressecar, cauterizar, empeltar, desbridar i suturar els òrgans danyats. Ha estat una mil·lenària carrera cap a la precisió, eficàcia i seguretat. I, sobretot en les últimes dècades, amb el propòsit de minimitzar el mal -la inevitable sagnia- als pacients.
Aquest ha estat un dels objectius que ha guiat la pràctica clínica de la Fundació Puigvert des de la seva constitució en 1961 pel professor Antoni Puigvert com a centre especialitzat en Urologia, Nefrologia, Andrologia i Medicina Reproductiva.
No havien passat ni cinc anys des que la FDA, l'autoritat reguladora dels Estats Units, aprovés el sistema quirúrgic Da Vinci per a la cirurgia de pròstata, quan la Fundació el va instal·lar per primera vegada a Espanya. La seva presentació oficial va tenir lloc el 29 de setembre de 2005 després d'algunes operacions prèvies que van avalar la seva revolucionària utilitat. El segle XXI encarnava amb sorpresa l'imaginat en tantes novel·les i pel·lícules de ciència-ficció: la cirurgia robòtica.
En aquest primer model Da Vinci, la companyia estatunidenca Intuitive Surgical havia estat treballant durant una dècada. El seu nom homenatjava el polifacètic florentí Leonardo da Vinci, que cap a 1495 havia dissenyat un autòmat humanoide sota el patrocini de Joan Palou, duc de Milà. No obstant això, la seva finalitat no era curativa: es tractava d'un guerrer vestit amb una armadura medieval germànic-italiana del segle XV. Podia efectuar diversos moviments de la mandíbula, els braços i el coll gràcies a una sèrie de dispositius mecànics interns que probablement eren accionats per humans.
“Si comparamos al Da Vinci y al HUGO -ilustraba el doctor Palou-, es como si antes tuviéramos un Ferrari y ahora un Lamborghini; son dos robots de alta gama, aunque cada uno con sus particularidades”.
A llocs inaccesibles
A diferència del guerrer autòmat -el Cavaller Mecànic- de l'enginyós Leonardo, el sistema Da Vinci s'assembla a un polp metal·litzat recobert de plàstics higiènics els braços i els tubs dels quals conflueixen a la torre de control i en la cabina del cirurgià. Gràcies al visor tridimensional, als comandaments ergonòmics i a la mil·limètrica precisió del robot,
“-la intervenció minimitza les incisions i la necessitat d'anestèsia, redueix la pèrdua sanguínia, el dolor postquirúrgic i les cicatrius posteriors, així com el risc d'infeccions.”
Els dos braços principals es complementen amb un altre que subjecta la càmera endoscòpica, que retransmet les imatges, i amb un quart que actua com a separador automàtic substituint a l'ajudant. “Fins ara -va vaticinar el doctor Villavicencio en la presentació de 2005-, la cirurgia oberta ha estat estàndard, fàcil de controlar i tremendament segura. Però aquest robot arriba a llocs inaccessibles per a les mans humanes, és molt més exacte i precís, aconsegueix millors resultats en la recuperació del pacient i acabarà substituint a la tècnica tradicional oberta”.
Ferramentes d'excelencia
Amb l'arribada d'HUGO, la Fundació Puigvert ha robotitzat la meitat dels seus quiròfans. “És la nostra aposta per la cirurgia robòtica”, va dir Roger Abad, Director Corporatiu de la Fundació Puigvert, en la presentació del dispositiu. “Volem posar a l'abast dels nostres especialistes les millors eines perquè puguin dur a terme el seu treball amb la màxima excel·lència, oferint la millor assistència als nostres pacients”.
Manel Molera va ser el pacient que es va sotmetre a la nefrectomia parcial a causa d'un tumor renal. “Fins fa poc hauria significat l'extirpació total”, va declarar el doctor Breda en El 9 Nou. Molera no s'ho va pensar dues vegades quan li van convidar a ser el ‘conillet d'Índies’ del robot HUGO. Després de patir quatre tumors, “tinc molta sort; ara mateix puc estar parlant amb tu”, li va confessar al periodista.
Vídeo resumeixen de l'experiència dels nostres facultatius amb HUGO:
Robot d'alta gamma
Les successives generacions de robots Da Vinci -la quarta és el Da Vinci XI- han anat afinant tant la precisió com la seguretat i les possibilitats quirúrgiques, i ampliant el seu camp de maniobres des de la urologia -la gran beneficiada de la robotització- a la cirurgia general, la ginecologia, la cirurgia toràcica, la cirurgia cardíaca, la cirurgia pediàtrica i l'otorrinolaringologia.
La permanent inquietud de la Fundació Puigvert per incorporar els últims avanços clínics i tecnològics es reflecteix en la recent adquisició del robot quirúrgic HUGO, de la companyia estatunidenca Medtronic, el més avançat fins avui. Amb ell,
“-Els doctors Joan Palou i Alberto Breda van realitzar al febrer de 2022 una prostatectomia radical i una nefrectomia parcial, sent la primera vegada a Espanya i la segona a Europa que s'utilitza aquest nou sistema.”
El robot HUGO, apel·latiu familiar que intenta antropomorfitzar i ‘personalitzar’ a la màquina, segons les intencions dels seus creadors, introdueix, per primera vegada en un sistema de la seva classe, una consola oberta i una estructura modular que permet utilitzar els diferents braços de manera independent, millorant la precisió de les intervencions, a més d'incloure un sistema d'intel·ligència artificial.
“Si comparamos al Da Vinci y al HUGO -ilustraba el doctor Palou-, es como si antes tuviéramos un Ferrari y ahora un Lamborghini; son dos robots de alta gama, aunque cada uno con sus particularidades”.
“Si comparem al Da Vinci i a l'HUGO -il·lustrava el doctor Palou-, és com si abans tinguéssim un Ferrari i ara un Lamborghini; són dos robots d'alta gamma, encara que cadascun amb les seves particularitats”.
HUGO proporciona un major rang de moviment, una visió en alta definició del camp quirúrgic i una precisió potenciada gràcies a una òptica de fins a deu augments.
Tots aquests atributs afavoreixen una experiència de “major proximitat”, ja que permet al cirurgià mantenir el contacte visual amb l'equip quirúrgic. Així mateix, disposa d'un sistema mòbil que facilita els desplaçaments dins i fora del quiròfan, i el seu sistema d'intel·ligència artificial permet, entre altres funcions, gravar les intervencions i seleccionar els moments clau de manera automàtica. Ofereix també una ergonomia millorada per a la posició correcta del cirurgià.
Referent en urooncología
Tecnologia, formació i experiència. Amb els seus 1.800 prostatectomies radicals en l'última dècada, la Fundació Puigvert, referent nacional i europeu, acumula una envejable perícia clínica i investigadora en urooncologia. Com indiquen nombrosos estudis internacionals, quanta major activitat quirúrgica millors resultats s'obtenen. “En bufeta -concretava el doctor Palou-, es recomanen 20 cirurgies com a mínim a l'any. Els millors resultats els aconsegueixen els equips quirúrgics amb més experiència”. I afegia que, en formació, la Fundació Puigvert és l'únic centre que compta amb recursos de simulació en cirurgia urològica a Espanya, que serveixen per a formar als futurs especialistes en endourologia, laparoscòpia i robòtica.
Després de vint anys de regnat del Da Vinci, el desenvolupament i incorporació de nous robots quirúrgics, com l'HUGO, recolzarà una major expansió de la cirurgia robòtica, amb preus més assequibles, cap a una millor atenció sanitària a nivell global. “Esperem que, pròximament, l'aplicació de la cirurgia robòtica sigui accessible a més persones amb el propòsit d'oferir a cada pacient el tractament més adequat”, confia el Dr. Breda.
“- Veure-ho viure sense dolor no té preu”
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Etiam vitae leo in diam faucibus rutrum eu suscipit erat. In sed sollicitudin enim, quis rutrum urna. Integer sollicitudin aliquet ipsum at viverra. Aenean nulla leo, dignissim vitae orci sit amet, dictum pharetra orci.
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Etiam vitae leo in diam faucibus rutrum eu suscipit erat.
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Etiam vitae leo in diam faucibus rutrum eu suscipit erat.
Yolanda Tornos
Mare de Santiago, intervingut de patologia genital
Quins avanços s'albiren a curt termini en cirurgia urològica? “En robòtica, l'ús de baratar únic (una sola entrada en l'abdomen) i que després els braços del robot es despleguin dins del cos és una cosa que ja s'està provant als Estats Units”. També s'estan desenvolupant, segons el doctor Palou, "altres robots que incorporen la sensació tàctil, alguna cosa que avui encara no és possible”.
I un altre escenari que es planteja, entre la utopia i la distopia: substituiran els robots als cirurgians? Somiar és gratis i ningú coneix encara els límits de la tecnologia futura, però la presència humana, de l'expert cirurgià, sempre serà necessària. Al cap i a la fi, la paraula ‘robot’ procedeix d'un terme txec que significa ‘servidor’, ‘esclau’, un eficaç col·laborador del seu amo.
Tiempo de lectura: 15 mins
Actualitat
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Etiam vitae leo in diam faucibus.