Celebrem els 25 anys d'experiència compartida en la detecció precoç i atenció integral de la Malaltia Renal Crònica
- Gràcies a la implantació d’un model d’atenció integrada entre el Servei de Nefrologia de la Fundació Puigvert i l’Àrea integral de salut de la Dreta de l’Eixample- Barcelona s’ha augmentat fins un 41% la detecció de persones amb dany renal
- Al llarg de 25 anys s’ha desenvolupat un model assistencial que contempla diverses línies de treball: revisió i actualització continuada de les “rutes assistencials per a la MRC”; la formació de professionals i pacients; la participació en el programa “Pacient Expert”, entre d’altres accions
- La monitorització dels tractaments farmacològics i la comorbiditat, diabetis i hipertensió arterial, són un element clau pel control de la malaltia renal i la seva progressió
Barcelona, 22 de maig de 2024 . Avui es celebra la 25ª Jornada de Nefrologia i Atenció Primària al Recinte Modernista de Sant Pau organitzada pel Grup d’Hipertensió i Prevenció de Dany Renal de la Unitat de Nefrologia Clínica de la Fundació Puigvert i Àrea integral de salut de la Dreta de l’Eixample-Barcelona per fer balanç i presentar els resultats del programa d’atenció integrada a les persones que pateixen malaltia renal crònica (MRC). Segons apunta la Dra. Mª Antònia Llauger, metgessa de família de l’EAP Encants - ICS, anteriorment directora de l’EAP Barcelona Dreta de l’Eixample,
“el principal objectiu de la jornada és aprofundir en la formació i en la reflexió conjunta de la gestió clínica sempre adreçada a millorar la qualitat assistencial i posant en el centre els pacients”.
S'estima que d’aquí dues dècades (l’any 2041) la MRC serà la cinquena causa de mortalitat arreu del món. L'envelliment de la població, la hipertensió i la diabetis són les tres principals causes que expliquen l’increment progressiu d’aquesta patologia. Actualment, a l’estat espanyol té una prevalença entorn del 14%, és a dir, 1 de cada 7 persones adultes la pateix. En concret, i segons dades recents de la SEN (2022) , Catalunya és la comunitat autònoma amb la taxa més alta d’incidència.
La malaltia renal o dany renal és una afecció que habitualment no es diagnostica en les seves fases inicials perquè no presenta una simptomatologia clínica clara que permeti una identificació immediata. Aquesta dificultat en la detecció precoç és l’embrió del programa que ara fa 25 anys van impulsar de manera conjunta el Servei de Nefrologia de la Fundació Puigvert i l’Àrea integral de salut de la Dreta de l’Eixample-Barcelona. Concretament, es tracta d’una experiència territorial multidisciplinària entre la Fundació Puigvert i els equips d’Atenció Primària en la que el principal objectiu ha estat i és millorar la salut renal i la qualitat assistencial de les persones que pateixen malalties renals cròniques. L’èxit de la coordinació i la continuïtat d’aquest programa – de difícil aplicació a la pràctica - va ser reconegut l’any 2019 amb el Premi de Qualitat Assistencial de la Fundació Avedis Donabedian, organisme adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona que vetlla per la qualitat dels serveis sanitaris i socials que rep la ciutadania.
“Des de 2016, s’han realitzat prop de 4.000 consultes mèdiques virtuals, essent la MRC, amb les seves complicacions, la consulta més freqüent durant aquest període. Una altra dada significativa a constatar és que el 80% de les consultes s’han resolt de manera conjunta entre ambdós equips”, explica la Dra. Francesca Calero, nefròloga de la Fundació Puigvert i una de les principals impulsores del programa d’integració assistencial, i “gràcies a aquest model d’integració i treball col·laboratiu s’ha creat un clima de confiança mútua que ha permès elaborar protocols conjunts, treballar la formació i sobre tot avançar en el diagnòstic precoç”, afegeix.
La malaltia renal és una patologia greu que implica una disminució de la funció renal, és a dir, s’altera el sistema de filtratge. Quan aquests símptomes es mantenen durant més de 3 mesos, a partir dels quals augmenta la probabilitat de dany renal irreversible i risc cardiovascular, ja es diagnostica un cas de malaltia renal crònica o MRC. En estats més avançats de la malaltia, caldrà recórrer a la diàlisi per substituir la funció renal perduda. La dificultat de la detecció precoç, en el marc actual del sistema de salut, posa en valor la necessitat de dissenyar de manera generalitzada accions coordinades entre els serveis d’Atenció Primària, responsables de la promoció de la salut i d’aplicar programes de prevenció, i els serveis de Nefrologia per a incrementar la capacitat de detecció de la MRC a la població, així com per a optimitzar els circuits assistencials i la preparació tant de professionals com de pacients. És en aquest context, on pren protagonisme com a exemple de cas d’èxit l’experiència d’implantació d’un model d’atenció integrada entre el Servei de Nefrologia de la Fundació Puigvert i de l’Àrea integral de salut de la Dreta de l’Eixample-Barcelona ja que, segons apunta la Dra. Patricia Fernández de la Llama, nefròloga i cap del Grup d’Hipertensió i Prevenció de Dany Renal de la Fundació Puigvert,
“aquest model ha permès augmentar fins un 41% els casos de detecció precoç a persones que presentaven algun grau de dany renal”.
Reduir el consum de AINEs
Una de les qüestions més rellevants ha estat avaluar l’ús dels antiinflamatoris no esteroidals (AINE), un grup de fàrmacs d’ús habitual pels seus efectes analgèsics, antiinflamatoris i antipirètics, entre els quals s’inclou l’ibuprofè. En concret, l’ibuprofè és un dels productes sanitaris d’ús més estès, i el seu consum massiu que es relaciona amb un augment significatiu de casos d’efectes adversos associats al seu autoconsum. Com la resta dels AINEs, l’administració d’ibuprofè està contraindicat en pacients amb malaltia renal o hepàtica greu, i insuficiència cardíaca greu. A més, té altres efectes adversos com l'augment de la pressió arterial, possibles hemorràgies gastrointestinals i més risc d'infart o ictus quan es pren en dosis elevades (2.400 mg/dia), especialment en persones d'edat avançada.
A més, les dades poblacionals mostren que la diabetis i la hipertensió arterial (HTA) són dues patologies amb una major prevalença a edats avançades. En aquest sentit, es crea un tercer escenari, el de la comorbiditat i el més freqüent, que implica un abordatge complex que posa en el focus en com es gestionen les prescripcions concomitants i el consum simultani de fàrmacs (polifarmàcia) per valorar de manera precisa el risc potencial de toxicitat i efectes adversos.
La HTA condiciona el dany renal i, alhora, els pacients amb malaltia renal tenen molta més HTA. En aquests pacients, el tractament de la HTA amb un inhibidor del sistema renina angiotensina és el tractament d'elecció pel seu efecte afegit de protecció del dany renal. En els darrers 15 anys s’ha dut a terme un registre de casos de MRC que, segons aclareix la Dra. Fernandez de la Llama, “ens ha impulsat a posar en marxa un programa de mesures de nefroprotecció sobretot gràcies a l’aparició de nous fàrmacs”.