Cirurgia robòtica
Pionera en nombrosos avanços en Urologia, Nefrologia i Andrologia, la Fundació Puigvert lidera a Espanya la robotización de la cirurgia. Actualment, la meitat del seu bloc quirúrgic està robotitzat.
de Da Vinci a HUGO
A les instal·lacions de la Fundació Puigvert , al conegut i experimentat sistema Da Vinci® s'acaba de sumar el nou i intuïtiu HUGO™.
Des dels seus rudimentaris inicis prehistòrics, potser amb fines fulles de sílex, la cirurgia ha anat progressant en habilitat i instrumental per a obrir, extirpar, unir, tallar, ressecar, cauteritzar, empeltar, desbridar i suturar els òrgans danyats. Ha estat una mil·lenària carrera cap a la precisió, l’eficàcia i la seguretat. I, sobretot en les darreres dècades, amb el propòsit de minimitzar el mal als pacients a causa del sagnat durant la intervenció.
Aquest ha estat un dels objectius que ha guiat la pràctica clínica de la Fundació Puigvert des de la seva constitució el 1961 pel professor Antoni Puigvert com a centre especialitzat en Urologia, Nefrologia, Andrologia i Medicina Reproductiva .
No havien passat ni cinc anys des que la FDA, l'autoritat reguladora dels Estats Units, havia aprovat el sistema quirúrgic Da Vinci® per a la cirurgia de pròstata, quan la Fundació el va instal·lar per primera vegada a Espanya . La seva presentació oficial va tenir lloc el 29 de setembre del 2005 després d'algunes operacions prèvies per avalar la seva revolucionària utilitat. FInalment, el segle XXI ens brindava allò que s’havia imaginat a tantes novel·les i pel·lícules de ciència-ficció: la cirurgia robòtica.
La companyia nord-americana Intuitive Surgical havia estat treballant en aquell primer model de Da Vinci® durant una dècada. El seu nom ret homenatge al polifacètic florentí Leonardo da Vinci que, cap a 1495, havia dissenyat un autòmat humanoide, "el Cavaller Mecànic" , sota el patrocini de Ludovico Sforza, duc de Milà. La finalitat del Cavaller no era curativa: es tractava d'un guerrer vestit amb una armadura medieval germànica-italiana del segle XV. Podia efectuar diversos moviments de mandíbula, braços i coll gràcies a una sèrie de dispositius mecànics interns, que probablement eren accionats per humans.
A llocs inaccessibles
A diferència del guerrer autòmat de l’enginyós Leonardo, el sistema Da Vinci® s’assembla a un pop metal·litzat recobert de plàstics higiènics, amb braços i tubs que conflueixen a la torre de control i a la cabina del cirurgià. Gràcies al visor tridimensional, als comandaments ergonòmics i a la precisió mil·limètrica del robot,la intervenció minimitza les incisions i la necessitat d’anestèsia, i redueix la pèrdua sanguínia, el dolor postquirúrgic i les cicatrius posteriors, així com el risc d’infeccions.
Els dos braços principals es complementen amb un altre que subjecta la càmera endoscòpica, que retransmet les imatges; un quart braç actua com a separador automàtic substituint a l’ajudant. “Fins ara, la cirurgia oberta era l’estàndard, fàcil de controlar i tremendament segura”, com declarava el Dr. Villavicencio a la presentació de 2005. Però
“aquest robot arriba a llocs inaccessibles per a les mans humanes, és molt més exacte i precís, aconsegueix millors resultats en la recuperació del pacient i acabarà substituint la tècnica tradicional oberta”.
Eines d'excel·lència
Amb l’arribada d’HUGO™, la Fundació Puigvert ha robotitzat la meitat dels seus quiròfans. “És la nostra aposta per la cirurgia robòtica”, va dir Roger Abad, Director Corporatiu de la Fundació Puigvert, a la presentació del dispositiu.
“Volem posar a l’abast dels nostres especialistes les millors eines perquè puguin dur a terme la seva feina amb la màxima excel·lència, oferint la millor assistència als nostres pacients”.
Manel Molera va ser el pacient que es va sotmetre a la nefrectomia parcial a causa d’un tumor renal. “Fins fa poc, això hauria significat l’extirpació total”, va puntualitzar al diari El 9 Nou el Dr. Alberto Breda, Cap de la Unitat d’Urologia Oncològica de la Fundació i President de la secció de cirurgia robòtica de l’Associació Europea d’Urologia. Molera no s’ho va pensar dues vegades quan el van convidar a ser el ‘conillet d’Índies’ del robot HUGO™. Després de patir quatre tumors, “tinc molta sort; ara mateix puc estar parlant amb tu”, li va confessar al periodista.
Vídeo resum de l’experiència dels nostres facultatius amb HUGO™:
Robot d'alta gamma
Les successives generacions de robots Da Vinci® -la quarta és el Da Vinci XI- han anat afinant tant la precisió com la seguretat i les possibilitats quirúrgiques, i ampliant el seu camp de maniobres: des de la urologia -la gran beneficiada de la robotització- a la cirurgia general, la ginecologia, la cirurgia toràcica, la cirurgia cardíaca, la cirurgia pediàtrica i l’otorrinolaringologia.
La permanent inquietud de la Fundació Puigvert per incorporar els últims avanços clínics i tecnològics es reflecteix en la recent adquisició del robot quirúrgic HUGO™, de la companyia estatunidenca Medtronic, el més avançat fins avui. Amb ell, el Dr. Alberto Breda i el Dr. Joan Palou, Cap del Servei d’Urologia, van realitzar al febrer de 2022 una prostatectomia radical i una nefrectomia parcial; era la primera vegada a Espanya i la segona a Europa que s’utilitzava aquest nou sistema.
El robot HUGO™, apel·latiu familiar que intenta humanitzar la màquina, segons les intencions dels seus creadors, introdueix, per primera vegada en un sistema de la seva classe, una consola oberta i una estructura modular que permet utilitzar els diferents braços de manera independent, millorant la precisió de les intervencions, a més d’incloure un sistema d’intel·ligència artificial.
“Si comparem el Da Vinci amb l’HUGO”, il·lustrava el Dr. Palou, “és com si abans tinguéssim un Ferrari i ara un Lamborghini: són dos robots d’alta gamma, cadascun amb les seves particularitats”.
HUGO™ proporciona un rang de moviment més ample, una visió en alta definició del camp quirúrgic i una precisió potenciada gràcies a una òptica de fins a deu augments.
Tots aquests atributs afavoreixen una experiència de “major proximitat”, ja que permet al cirurgià mantenir el contacte visual amb l’equip quirúrgic. Així mateix, disposa d’un sistema mòbil que facilita els desplaçaments dins i fora del quiròfan, i el seu sistema d’intel·ligència artificial permet, entre altres funcions, gravar les intervencions i seleccionar els moments clau de manera automàtica. Ofereix també una ergonomia millorada per a la posició correcta del cirurgià.
Referent en uroncología
Tecnologia, formació i experiència. Amb 1.800 prostatectomies radicals durant l’última dècada, la Fundació Puigvert, referent nacional i europeu, acumula una envejable perícia clínica i investigadora en uroncologia. Com indiquen nombrosos estudis internacionals, com més activitat quirúrgica, millors resultats s’obtenen. Segons concretava el Dr. Palou:
“En bufeta, es recomanen 20 cirurgies com a mínim a l’any” ”Els millors resultats els aconsegueixen els equips quirúrgics amb més experiència”.
I afegia que, en formació, la Fundació Puigvert és l'únic centre que compta amb recursos de simulació en cirurgia urològica a Espanya, que serveixen per a formar als futurs especialistes en endourología, laparoscòpia i robòtica.
Després de vint anys de regnat del Da Vinci®, el desenvolupament i incorporació de nous robots quirúrgics, com l’HUGO™, donarà impuls a una més gran expansió de la cirurgia robòtica, amb preus més assequibles, cap a una millor atenció sanitària a nivell global.
“Esperem que, pròximament, l’aplicació de la cirurgia robòtica sigui accessible a més persones amb el propòsit d’oferir a cada pacient el tractament més adequat”,
confia el Dr. Breda.
Quins avanços es preveuen a curt termini en cirurgia urològica? “En robòtica, l'ús de trocar únic (una sola entrada en l'abdomen) i que després els braços del robot es despleguin dins del cos és una cosa que ja s'està provant als Estats Units”. També s'estan desenvolupant, segons el Dr. Palou, "altres robots que incorporen la sensació tàctil, alguna cosa que avui encara no és possible”.
I un altre escenari que es planteja, entre la utopia i la distopia: substituiran els robots als cirurgians? Somiar és gratis i ningú no coneix encara els límits de la tecnologia futura, però la presència humana, de l’expert cirurgià, sempre serà necessària. Al cap i a la fi, la paraula ‘robot’ procedeix d’un terme txec que significa ‘servidor’, ‘esclau’, un eficaç col·laborador del seu amo.
Notícies relacionades
Descobreix informació d’actualitat de la Fundació Puigvert