S’estudia si la ressonància magnètica serà la prova diagnòstica de 1a línia pel cribratge del càncer de pròstata
- En fase de disseny, un pla de cribratge de càncer de pròstata que eviti les proves (biòpsies) innecessàries i el sobretractament, amb diagnòstics precisos del risc per a millorar la detecció precoç dels casos més greus.
- Experts europeus en càncer de pròstata estudien la viabilitat d’implementar la ressonància magnètica com opció diagnòstica de primera línea atesa la seva precisió diagnòstica.
- La disponibilitat de màquines de ressonància magnètica adequades, de professionals formats i de recursos, determinaran en gran part la viabilitat d’implementar aquest pla de cribatge.
La Fundació Puigvert, únic i primer Centre Europeu d’Excel·lència en Càncer de Pròstata (EPCCE) a l’Estat espanyol, assenyala com a punts clau del present i futur pròxim del càncer de pròstata: 1) el diagnòstic precoç i cribratge poblacional, 2) el diagnòstic de precisió personalitzat i amb el suport de la ressonància magnètica, 3) les teràpies focals alternatives i 4) els nous fàrmacs per a casos avançats.
Pel que fa a la detecció precoç del càncer de pròstata a la població, el Pla Europeu de Lluita contra el Càncer (febrer de 2021) preveia estendre els plans de cribratge poblacional a tres tipus més de càncer - fins llavors es limitaven al càncer de mama, de cèrvix i de còlon - incorporant el càncer de pròstata, de pulmó i d'estómac.
Des que la Comissió Europea va actualitzar aquest pla amb l’aprovació de la Recomanació sobre el cribatge del càncer de pròstata (desembre de 2022), que és el segon càncer amb més mortalitat a la població masculina, la seva implementació planteja reptes i beneficis. El diagnòstic de precisió és una de les prioritats a incloure en els plans de detecció precoç de càncer de pròstata, i s’està valorant també quin paper hi pot jugar la Intel·ligència Artificial. Actualment, s'estan duent a terme cinc proves pilot, en el marc del projecte Praise-U liderat per l’Associació Europea d’Urologia (EAU, per les seves sigles en anglès) i finançat per fons europeus, per a estudiar els pros i contres de la implementació d'un pla de cribratge de càncer de pròstata: una a Polònia, una a Lituània, una a Irlanda i dues a Espanya.
Una de les principals qüestions és definir el rol dels equips d'Atenció Primària en el reclutament de la població per al cribratge, així com en el seguiment posterior. També cal concretar el rol i la disponibilitat d'especialistes en Urologia, la dotació de recursos (cada prova amb la qualitat suficient costa uns 300€), materials (caldran més màquines de ressonància magnètica) i humans (més professionals formats i nous circuits assistencials).
L’uroncòleg de la Fundació Puigvert, expert en càncer de pròstata i director de la Secció de Diagnòstic per Imatge de l’EAU), el Dr. Francesco Sanguedolce, anticipa que “un bon pla de cribatge ha de posar el seu focus en la detecció precoç dels tumors més agressius que, detectats amb temps, poden tractar-se amb tècniques més precises i menys invasives, de manera que es salvin el major nombre de vides possible.” Respecte els tumors de baix risc, matisa: “Cal tenir en compte que el càncer de pròstata de baix risc no es tracta, i també és important evitar les proves innecessàries, tant des del punt de vista del benestar del pacient, com dels recursos sanitaris emprats”. En base a aquesta idea, després d’un primer filtre per PSA mitjançant l’analítica de sang, s’orientaria un segon filtre per ressonància magnètica a la població de risc. Per exemple, homes entre 50 i 70 anys i/o amb antecedents familiars o altres factors de risc(ètnics, hàbits, morbilitats, etc…). Només en el casos indicats per la ressonància magnètica es realitzaria una biòpsia dirigida i/o l’anàlisi anatomopatològic de la mostra. El benefici principal d’aquest tipus de metodologia seria evitar moltes proves innecessàries, identificar a temps molts més casos de càncer de pròstata de risc intermedi o alt, alhora que s’evitaria el “sobretractament” de tumors de baix risc.
El diagnòstic de precisió i la medicina personalitzada milloren la supervivència, i eviten milions de proves innecessàries
Els nous avenços en diagnòstic de precisió aplicats al càncer de pròstata ajudaran a disminuir l’error d’infradiagnòstic d’aquesta patologia i a millorar el seu pronòstic. “El diagnòstic de precisió permet detectar més casos de càncer de pròstata, però també a determinar-ne el risc de manera més fiable”, afirma el cap de la Unitat d’Urologia Oncòlogica de la Fundació Puigvert i expert tractaments mínimament invasius, el Dr. Alberto Breda. “Això és fonamental perquè un diagnòstic precís és clau en l’èxit del tractament. Fins a un 30% de les biòpsies prostàtiques, que analitzen l’agressivitat de les cèl·lules tumorals, produeixen diagnòstics erronis, sigui en la presència de càncer de pròstata, sigui en l’estimació del seu nivell de risc”, afegeix.
D’altra banda, si davant de cada sospita clínica de càncer de pròstata es realitzés directament una biòpsia prostàtica, en el 40% dels casos resultaria ser una prova innecessària, amb el conseqüent risc d’infecció d’orina, en ser una prova invasiva. Segons destaca el Dr. Josep Maria Gaya, uroncòleg de la Fundació Puigvert expert en càncer de pròstata i president de la Societat Catalana d’Urologia, “la gran revolució en el diagnòstic del càncer de pròstata va arribar amb l’aparició de la resonància magnètica, que és capaç d'identificar els tumors més agressius, permetent la realització de biòpsies dirigides i evitant les biòpsies aleatòries.” Ha estat el gran canvi en els últims 10 anys. Ara queda per explorar en què millorarà la IA el diagnòstic de precisió del càncer de pròstata.
NOTA INFORMATIVA: *Coincidint amb el Dia Mundial del Càncer de Pròstata l'11 de juny, l’EAU organitza un seminari web obert en el qual un grup d'experts internacionals en el diagnòstic i tractament del càncer de pròstata, incloent-hi el Dr. Francesco Sanguedolce, comparteixen l'estat actual de la implementació del cribratge poblacional d'aquesta patologia en diferents països europeus.
