El rol de la pròtesi de penis a la salut sexual masculina

Pròtesi peniana: l'última de les opcions i la primera de les eleccions en pacients amb disfunció erèctil

Avui, la Revista de l'Asociación Española de Enfermería en Urología (nº142, gener 2024) publica un article escrit per professionals del Departament d'Infermeria de la Fundació Puigvert i del Consorci Sanitari Integral, en el qual explica com la implicació dels pacients en el seu propi tractament, millora els resultats de l'implant d'una pròtesi de penis, aplicada quan el teixit penià ha perdut la seva funcionalitat i els tractaments no quirúrgics han fallat.

Els quès i els perquès de les disfuncions erèctils

Quan parlem de salut sexual masculina, la disfunció erèctil sol sorgir com un dels principals factors que afecten tant l'estat de salut general, com al nivell de satisfacció o insatisfacció personal. Aquesta disfunció solament es considera com a tal quan la incapacitat d'aconseguir o mantenir una erecció peniana és recurrent o permanent, i no permet desenvolupar relacions sexuals satisfactòries. 

A més, es considera una patologia que pot tenir causes fisiològiques, psicològiques i, amb freqüència, una combinació d'ambdues, per la qual cosa un bon diagnòstic ha de tenir-les totes en compte per a donar amb un tractament adequat. Per exemple, poden donar-se casos en els quals el factor psicològic és el que governi la resposta peniana, mentre que en altres casos es tracti de la manifestació d'un problema de salut cardiovascular.

Degut a la varietat dels seus factors de risc, la disfunció erèctil impacta de manera diferent en diferents cultures i regions geogràfiques. S'estima que a Espanya, aproximadament afecta a una 1/5 part dels homes entre 25 i 75 anys, és a dir, a uns 2 milions d'homes*. Malgrat que la meitat d'ells tindrien més de 60 anys, tant l'increment de l'esperança i qualitat de vida a edats avançades, com els canvis culturals i de mentalitat respecte a la sexualitat, produeixen un canvi d'actitud respecte a la disfunció erèctil per causa de l'edat.

A part d'un desequilibri hormonal, causa psicològica (incloent l'estrès i l'ansietat) i lesió nerviosa, el motiu principal de la disfunció erèctil és la dificultat de la sang per a arribar al teixit cavernós del penis i provocar la seva erecció per acumulació de la sang. Amb l'edat, les parets de les artèries que transporten la sang es tornen més rígides i perden capacitat per a produir aquesta resposta. 

Si a més s'hi sumen altres factors de risc com l'obesitat, la hipertensió, diabetis mellitus i problemes cardiovasculars, la resposta del penis a un estímul sexual es redueix encara més.

Malgrat això, de vegades n'hi ha prou amb tractar la causa psicoemocional i/o administrar un tractament amb fàrmacs que ajuden a la relaxació de la musculatura llisa del penis davant un estímul sexual afavorint l'erecció (vídeo 1). Quan aquest primer enfocament de la situació no dona resultats, existeixen altres solucions, des de la injecció d'un fàrmac directament al penis (vídeo 2) fins a generar el buit per a omplir els cossos cavernosos i mantenir l'erecció mitjançant un anell a la base del penis (vídeo 3). Cadascun comporta els seus possibles riscos i eficàcia en la pràctica, depenent de cada cas.

*Segons dades de l'estudi EDEM (Epidemiología de la Disfunción Eréctil Masculina)

Qui pot ser candidat a una pròtesi de penis?

En primer lloc, es tracta d'una decisió personal, i fins i tot de parella, ja que és un element que influirà en el mode en què es desenvolupin les relacions sexuals i requereix un temps d'adaptació i de reaprendre la sexualitat (cosa que també succeeix quan hi ha una pèrdua de capacitat d'experimentar ereccions o qualsevol canvi fisiològic, psicològic o patologia que pugui tenir un impacte en les relacions sexuals). 

Normalment, es proven abans els tractaments anomenats de primera i segona línia (com la medicació o el mecanisme del buit) i, quan aquests no funcionen, llavors es recorre a l'implant de pròtesi de penis. En aquest sentit, al voltant d'un 15% d'homes amb disfunció erèctil a Espanya no responen als tractaments farmacològics ni a les injeccions intracavernoses. A més, hi ha casos en els quals existeixen contraindicacions d'alguns dels fàrmacs per a la disfunció erèctil en pacients que pateixen determinades malalties cardiovasculars, per exemple. 

En totes dues situacions, molts es plantejaran l'opció de la pròtesi, ja que, malgrat requerir cirurgia, és una de les solucions més eficaces i amb major índex de satisfacció. Les pròtesis han evolucionat molt i existeixen models que permeten resoldre la majoria de complicacions clíniques, de manera que la millora de la tècnica i dels implants ha fet que la satisfacció dels pacients estigui per sobre del 90%.

Actualment, a més, la Societat Europea d'Urologia (EAU) recomana tenir en compte les preferències del propi pacient després d'haver rebut la deguda informació sobre els tractaments possibles, donant-li així l'oportunitat de triar la pròtesi com a primera opció.

Quin paper hi juguen l'infermeria andrològica... i el pacient?

Fins i tot un cop s'ha optat per la solució de l'implant per a tractar la disfunció erèctil, s'ha demostrat que la implicació del propi pacient en la seva preparació per al tractament millora els resultats quirúrgics. Això és així perquè, amb el pas dels anys, la pròpia disfunció erèctil provoca que els teixits es retreguin i es tornin menys distensibles (perden elasticitat), dificultant la recuperació després d'una cirurgia d'implantació de pròtesi de penis i limitant els seus resultats.

L'estudi publicat a ENFURO pel nostre equip d'Infermeria demostra, en canvi, que l'ús regular per part del pacient d'un dispositiu de buit abans de la implantació d'una pròtesi peniana juga un rol crucial en la prevenció de la involució del penis després de la intervenció, i fins i tot facilita la cirurgia de l'implant minimitzant complicacions.

Segons Gabi Adalid, Infermer de Pràctica Avançada (EPA) en el Servei d'Andrologia de la Fundació Puigvert, i primer autor de l'article:

“És vital que el pacient rebi una formació adequada sobre com utilitzar el dispositiu de buit i que hi hagi un seguiment constant per part de l'equip d'infermeria. Això assegura una millor adherència al tractament i minimitza els riscos d'ús incorrecte del dispositiu, la qual cosa al seu torn pot reduir les complicacions, escurçar el temps de recuperació i millorar la satisfacció general del pacient.”

Gabi Adalid

Així doncs, fins i tot en el tractament quirúrgic de la disfunció erèctil, no sols el/la especialista en Andrologia (salut sexual i reproductiva masculina) que valora el cas del pacient i duu a terme la intervenció és qui determina el canvi en la vida sexual del pacient. Sinó que la preparació per part de la infermeria especialitzada, incorporant al pacient en el procés, aconsegueix millorar el resultat objectiu del tractament al mateix temps que afavoreix la comprensió i les expectatives reals del pacient.