“Una retenció d’orina no és greu, però és URGENT”

Entrevista al Cap del Servei d’Urgències Jaume Borràs

Avui es celebra la Jornada de Casos d’Infeccions que organitza cada any la Societat Catalana de Serveis d’Urgències i Emergències (SOCMUE), i el Servei d’Urgències de la Fundació Puigvert hi participa amb tres casos destacats de l’any 2023 presentats pels nostres residents d'Urologia:

• El primer, una retenció d’orina causada per un herpes Zoster que havia afectat els nervis encarregats d’estimular el reflex miccional (el reflex d’orinar), presentat pel Dr. Raúl Sánchez molina, R4
• El segon, un linfogranuloma veneri o malaltia de Nicholas-Favre, una ITS poc freqüent endèmica a zones tropicals que s’ha expandit a Europa en les darrers 20 anys, especialment entre homes que tenen sexe amb homes presentat per la Dra. Laura Mas Grillo, R2
• El tercer, la inflamació (d’un testicle) de l’escrot com a efecte secundari al tractament d’un tumor a la bufeta, presentat pel Dr. Pedro Hernández Peñalver, R3

Tots tres són casos d’urgències urològiques i andrològiques de difícil diagnòstic atesos al nostre Servei d’Urgències, que té la particularitat de pertànyer a un hospital monogràfic especialitzat en salut renal, genitourinària i reproductiva. Tanmateix, gran part de les persones que atén no en són conscients.

El Dr. Jaume Borràs Suárez, Cap del Servei des de fa 8 anys, ens explica la situació actual d’aquest servei hospitalari en la seva pròpia experiència, i planteja qüestions sobre la percepció social d’aquest àmbit de l’atenció sanitària.

Com ha de ser l’especialista d’Urgències?

En paraules de la actual Presidenta de la SOCMUE (i Directora del Servei a l’Hospital de Sant Pau), la Dra. Mireia Puig, deia que "no és la persona qui escull l’especialitat d’Urgències sinó que és l’especialitat la que tria a la persona".

Per a treballar a Urgències calen persones capaces de prendre decisions ràpides, resilients, acostumades a utilitzar molt bé els recursos, a inventar i a crear.

L’equip del Servei d’Urgències no té ningú al darrera per demanar ajuda: han de resoldre el problema. Per tant, s’hi acaben dedicant persones molt resolutives. Tot i que no es creen tants vincles amb pacients a llarg termini com passa a d’altres especialitats, és cert que alguns dels pacients que hem tractat encara ens venen a veure i, fins i tot ens demanen segona opinió perquè hi confien. És molt gratificant. 

Diria que la majoria de persones saben quan han d’anar a Urgències?

Sovint no és així. Al nostre servei, atenem unes 60 visites diàries que hem de repartir en 3 boxes d’urgències i un de triatge, i segurament, 2 de cada 5 consultes que atenem al Servei d’Urgències de la Fundació Puigvert es podrien resoldre en un Centre d’Atenció Primària.

Tanmateix, la nostra missió és fer un bon diagnòstic a totes les persones que atenem, encara que sigui per derivar-les a un altre servei especialitzat per al seu tractament.

En ser un hospital monogràfic, tenim molts pacients crònics que ens consulten per confiança, abans d’anar al seu metge de capçalera. I això és especialment cert entre els pacients renals.

Quines serien les urgències pròpies del Servei d’Urgències de la Fundació Puigvert? Com es fa el triatge?

Còlics nefrítics, infeccions de transmissió sexual (ITS). descompensació de malalts renals crònics, complicacions de cirurgies urològiques… A més de les persones que han estat trasplantades de ronyó, sigui quina sigui la urgència, ja que aquí adaptem els tractaments a les seves característiques.

El sistema de triatge que fa la infermeria especialitzada en el moment d’arribar a Urgències, es basa en classificar cada cas en una escala de gravetat del 1 (més greu) al 5 (menys), i en part es recolza en un model informatitzat que té en compte tant els símptomes com els antecedents de la persona.

A Urgències cal ser hàbil a l’hora de comunicar-se eficientment amb els pacients. Practica algun truc?

Les persones accepten millor un tractament quan comprenen de què es tracta, i de vegades faig ús d’explicacions “poc ortodoxes” però prou eficaces! Els exemples de la vida diària són més entenedors que les explicacions tècniques.  

Pel proper examen MIR, la Medicina d’Urgències per fi serà una especialitat. Creu que serà una opció buscada per futurs i futures residents?

A jutjar pels comentaris d’estudiants que he sentit, estic segur que no serà de les últimes opcions a ser triades a l’examen MIR. Aquesta especialitat era una reivindicació de fa molts anys i una necessitat imprescindible! Als hospitals grans, els serveis d’Urgències ja consten d’un equip propi, és a dir, que no són només metges i metgesses de guàrdia.

S’ha minusvalorat durant molt temps aquesta àrea de la medicina i no tothom hi està ben preparat/da.

Per tant, que es faci patent l’especialitat de Medicina d’Urgències és clarament una molt bona notícia per a tothom.