Un 7% dels homes amb azoospèrmia té mutacions en el cromosoma X

11/07/22
  • Fundació Puigvert lidera un estudi internacional i multicèntric que identifica nous gens associats a la infertilitat masculina
  • Un 1% de la població masculina general pateix azoospèrmia, la infertilitat d'origen testicular més severa
  • Algunes causes genètiques de la infertilitat masculina s'associen al cromosoma X
  • En l'estudi s'han seqüenciat mostres de 2.354 pacients diagnosticats amb azoospèrmia o criptozoospèrmia i 208 controls normozoospèrmics

Barcelona, 11 de juliol de 2022.-El Servei d'Andrologia de la Fundació Puigvert ha liderat l'estudi Large-scale analyses of the X chromosome in 2,354 infertile men discover recurrently affected gens associated with spermatogenic failure’ (‘Anàlisis a gran escala del cromosoma X en 2.354 homes infèrtils descobreixen gens recurrentment afectats associats amb la fallada en la espermatogènesi’) que publica avui la prestigiosa revista de genètica American Journal of Human Genetics (IF. 10.502).

La infertilitat masculina afecta a un 7% de la població masculina general, la qual cosa es tradueix en el fet què 1 de cada 15 homes és infèrtil. Un 1% dels homes, a nivell mundial, sofreix el que es considera el tipus més sever, azoospèrmia (absència d'espermatozoides) o criptozoospèrmia (menys de 1M/ml).

Aquest estudi, multicèntric i internacional en el qual han participat a més de la Fundació Puigvert, el consorci internacional GEMINI i les universitats de Münster (Alemanya), Newcastle i Nijmegen, respectivament, ha estat liderat per la Dra. Csilla Krausz, endocrinòloga i el Dr. Antoni Riera-Escamilla, biòleg expert en genètica i, globalment, suposa un gran avanç en la pràctica clínica, ja que introdueix dins del panell diagnòstic 7 nous gens associats a aquesta patologia. Els

resultats van ser presentats pel mateix Dr. Riera-Escamilla durant la Conferència Europea de Genètica Humana, que es va celebrar de l'11 al 14 de juny a Viena organitzada per la Societat Europea de Genètica Humana (ESHG, per les seves sigles en anglès).

Abans d'aquesta recerca, s'havien identificat 17 gens del cromosoma X associats a laazoospèrmia o oligozoospèrmia, però només tres havien demostrat evidència clínica suficient per a ser inclosos en un panell diagnòstic. En aquest estudi s'han trobat mutacions en tots ells en un total de 83 pacients i gràcies a aquests resultats 4 gens més d'aquest llistat tenen suficient evidència clínica per a ser inclosos en un panell diagnòstic. A més en aquest estudi s'han descobert 21 gens nous causants de azoospèrmia/*critpozoospèrmia, tres d'ells amb suficient evidència clínica per a ser inclosos en un panell diagnòstic. Per tant, gràcies a aquest treball, el nombre de gens lligats al cromosoma X i associats a la azoospèrmia i critpozoospèrmia ha incrementat de 17 a 38, mentre que el nombre de gens amb suficient evidència clínica per a ser analitzats en la rutina diagnòstica ha augmentat de tres a deu gens.

Encara que el cromosoma X és el “femení”, l'investigador, el Dr. Riera-Escamilla, apunta que “el cromosoma X és una bona diana per a poder identificar noves causes genètiques de la infertilitat masculina perquè és un cromosoma que conté molts gens altament expressats en els testicles (la proteïna es troba allí) i perquè una mutació pot ser causa directa de la malaltia, ja que li falta una parella de cromosomes idéntica”.

La principal conclusió d'aquesta nova recerca és que s'han identificat 21 gens mutats “fortament” associats a la azoospèrmia (mutats en 79 pacients dels 2.354) i “molt probablement aquestes són la causa de la azoospèrmia/criptozoospèrmia” apunta l'investigador. D'altra banda, el mateix estudi introdueix 34 gens "moderadament" associats al fenotip i que s'expressen molt en els testicles i, per tant, també es podria establir una relació causal amb la infertilitat. En aquest cas, 118 pacients els tenien mutats.


[1] Azooespèrmia o criptozoospèrmia: ausència d'espermatozoides o menys d'1M/ml.

Informació relacionada

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Etiam vitae leo in diam faucibus.