Personatges de la il·lustradora i artterapeuta, Anna Llenas, protagonistes de la planta d'hospitalització pediàtrica de la Fundació Puigvert
- L'autora, Anna Llenas, ha cedit il·lustracions de la seva nova obra, “El Monstre de Colors.
Peyronie
En què consisteix
La Malaltia de la Peyronie (ELP) és un procés benigne de causa desconeguda caracteritzat per l'aparició d'una banda fibrosa a la túnica albugínia dels cossos cavernosos del penis. Sol tenir com a conseqüència la desviació, deformació i escurçament del penis durant l'erecció. Depenent de l'extensió de la banda fibrosa, el procés pot impossibilitar la penetració o fer que l'erecció resulti dolorosa. En un 40% dels casos s'associa a disfunció erèctil. El seu nom es deu al metge francès del segle XVIII François Gigot de la Peyronie.
Quines són les causes
La seva prevalença és aproximadament d'un 9% en la raça blanca, poques vegades entre la raça negra i no hi ha hagut casos descrits entre els orientals. Un 75% dels casos es presenta entre els 45 i 60 anys d'edat, trobant-se també en joves i en ancians. En aproximadament un 10% dels casos s'associa amb la malaltia de Dupuytren o contractura de l'aponeurosis palmar de la mà. Menys freqüents són les associacions amb la malaltia de Ledderhose o fibromatosi de l'aponeurosis plantar i l'existència de teixit fibrós en el lòbul de l'orella. El procés comença com una reacció inflamatòria anòmala a la túnica albugínia dels cossos cavernosos, que finalment evoluciona fins que les fibres de col•lagen són substituïdes per teixit fibrós no elàstic, que constitueix la placa característica de la malaltia. En alguns casos hi ha algun antecedent traumàtic al penis que origina la reacció inflamatòria, però en la majoria de casos no hi ha cap motiu previ.
Com es diagnostica
El diagnòstic és principalment clínic, mitjançant la detecció a l'exploració física de zones fibroses, nòduls o plaques indurades a la superfície dels cossos cavernosos. Altres proves diagnòstiques com l'ecografia o la RMN no aporten més informació a la simple exploració física. Pot ser útil fer una fotografia del penis en erecció per objectivar el grau de curvatura o deformació per al seu seguiment i en vistes al seu tractament quirúrgic posterior.
Quin pronòstic té
L'evolució de la ELP es divideix en dues fases. Una inicial, anomenada inflamatòria, on es comença a observar certa incurvació progressiva del penis a l'erecció. De vegades l'erecció pot ser molesta o dolorosa. En alguns casos la qualitat de l'erecció es pot alterar. La durada d'aquesta fase pot ser variable, habitualment de diversos mesos. En la segona fase, anomenada fibrosa, el procés inflamatori cedeix i s'estabilitza. Les molèsties o dolor al penis solen disminuir o desaparèixer i el que roman és la curvatura.
Quin és el tractament
Desafortunadament no hi ha cap tractament mèdic suficientment eficaç per aquesta malaltia. Es solen emprar alguns fàrmacs tant per via oral com injectats a la zona de fibrosi, amb efectes sobre els teixits fibrosos que, en alguns casos, poden millorar la curvatura o minimitzar el dolor. Aquests tractaments habitualment s'utilitzen en la fase inflamatòria de la malaltia.
Si en la fase fibrosa el grau de deformació o curvatura del penis és suficient per dificultar o impedir la penetració, es pot proposar la correcció quirúrgica. Existeixen diferents tècniques de correcció de la curvatura peniana. La més utilitzada s'anomena corporoplàstia i consisteix en frunzir el penis a la part més convexa per compensar la desviació. Aquesta tècnica comporta un cert escurçament del penis. Per contra és una cirurgia que es pot realitzar amb anestèsia local i de forma ambulatòria. Altres alternatives, més complexes, són les anomenades tècniques d'incisió de la placa més aplicació d'un pegat a la zona incidida o l' implant d'una pròtesi de penis interna.
Com es pot prevenir
No es pot prevenir.
Notícies