L'herpes genital és una infecció vírica de transmissió sexual causada pel virus de l'herpes simple o VHS. Existeixen diferents tipus de virus de l'herpes simple, però només dos, el VHS-1 i el VHS-2, causen herpes genital.

La via fonamental de transmissió és el contacte sexual directe amb una superfície infectada, sense necessitat que hi hagi penetració ni ejaculació. La persona infectada pot transmetre-ho tant si en té brots com si no.

És una infecció que en la majoria d’ocasions no causa símptomes o els que presenta són tan lleus que no es reconeixen. Quan es manifesta, ho fa habitualment en forma de múltiples lesions vesiculoses-ulceroses amb crostes, doloroses, que es poden acompanyar d’inflamació dels ganglis regionals i febre.

Encara que desapareguin les úlceres i els altres símptomes, el virus no desapareix de l'organisme i pot reactivar-se en qualsevol moment i causar un nou brot simptomàtic o recurrència (normalment entre quatre i cinc l'any), en què apareixen úlceres noves als mateixos llocs que en el primer episodi. Sovint, un tipus de “senyals” (formigueig, ardor o picor en la zona on hi havia les úlceres en el primer brot) avisen de l'aparició d'un nou brot d'herpes genital, hores o dies abans que es produeixi.

Les persones que sofreixen alguna malaltia que afecta el sistema immunitari (les defenses) com, per exemple, leucèmia o infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH), tenen més probabilitats de presentar més brots i també que els símptomes siguin més intensos i prolongats. D'altra banda, les persones que sofreixen herpes genital tenen més risc de contreure la infecció pel VIH, ja que aquesta infecció pot entrar i propagar-se en l'organisme humà a través d'aquestes lesions. A vegades, les persones que tenen herpes genital recurrent desenvolupen alteracions psicològiques com per exemple ansietat o depressió.

També hi ha possibilitat de transmissió de mare a fill, sobretot si la dona s'infecta en els últims mesos de l'embaràs, no obstant això, és una complicació molt poc freqüent.

Quan es tracta d'un brot típic d'herpes genital, l'examen visual de les lesions i la recollida de mostres d'aquestes lesions per a ser analitzades en el laboratori poden ser útils per al diagnòstic d'aquesta infecció. També es pot fer una anàlisi de sang per a veure si s'han format anticossos contra el VHS-1 o el VHS-2. De totes maneres, aquesta tècnica només serveix per als brots inicials.

Respecte al tractament, actualment no hi ha cap tractament curatiu per a la infecció de l'herpes genital, però hi ha fàrmacs antiherpètics que poden fer disminuir els símptomes i el número i la durada dels brots.