En què consisteix
El càncer de pròstata s'ha convertit en el càncer més freqüent en homes als països occidentals. Encara que és un tumor de creixement lent, el seu diagnòstic precoç és fonamental per intentar aconseguir una curació completa de la malaltia, ja que fora d'aquesta etapa inicial, l'únic tractament possible és pal•liatiu. La sospita diagnòstica és mitjançant l'examen digital de la pròstata mitjançant un tacte rectal, complementat amb la determinació en sang del PSA (antigen prostàtic específic). Davant qualsevol alteració d'aquestes proves, estarà indicada una biòpsia de la pròstata.
En quins casos està indicada
Davant d'un diagnòstic de càncer de pròstata després d'una biòpsia, s'ha de descartar que la malaltia no s'ha expandit fora de la pròstata, és a dir que no envaeix els teixits propers, els ganglis limfàtics o altres òrgans a distància (metàstasi). Si es confirma que la malaltia està confinada dins de la pròstata, com sol succeir en la majoria de casos de diagnòstic precoç, s'ha de procedir a realitzar un tractament radical del tumor. Segons les actuals recomanacions disponibles a les guies clíniques, en la majoria de casos de càncer de pròstata en estadi inicial i en homes amb una expectativa de vida més de 10 anys, es recomana realitzar prostatectomia radical, per aconseguir l'extirpació completa de la pròstata.
Quins són els resultats
En mans expertes, aquesta tècnica aconsegueix uns resultats curatius, així com funcionals (conservació de continència urinària i potència sexual) excel•lents.
Quines són les cures postoperatòries
Després de la intervenció, que sol realitzar-se mitjançant cirurgia mínimament invasiva (sigui laparoscòpica o cirurgia robòtica assistida per robot Da Vinci), el pacient és donat d'alta a les 24-48 hores amb una sonda vesical que es retirarà als 7 dies de la intervenció.
Quines complicacions poden presentar
Amb les tècniques actuals són molt poc freqüents les complicacions intraoperatòries, limitant-se a sagnat i / o lesió d'estructures veïnes. Un cop retirada la sonda vesical, la majoria de pacients sol recuperar progressivament la continència urinària, però hi ha un petit percentatge de casos en què persisteix una pèrdua d'orina residual. Aquesta situació requereix l'ús d'una compresa fins que es autolimiti, però si persisteix en el temps i / o és important, requereix de la realització d'una segona intervenció per resoldre-la. Fins i tot en aquells pacients on la situació inicial del tumor permet una preservació dels nervis erectors, després de la intervenció pot haver un grau variable de disfunció erèctil: des dels pacients que presentin erecció normal postoperatòria, fins els que requereixin d'ajuda per aconseguir obtenir erecció satisfactòria (pastilles, injeccions, càmeres de buit, pròtesi de penis).
