En què consisteix
La infecció d'orina consisteix en la presència de gèrmens (bacteris) en orina, amb les conseqüents molèsties per als pacients. Produeix coïssor en orinar, dolor en el baix ventre, augment de la freqüència de les miccions, urgència miccional i sensació de no haver acabat d'orina. Pot associar-se a sagnat en l'orina (hematúria) o orina d'aspecte tèrbol. Tot això és perquè la bufeta està inflamada (cistitis) pel contacte amb l'orina infectada. Diversos bacteris poden infectar l'orina. Les més freqüents són: l’Escherichia coli, la Klepsiella, l’enterococ, el Proteus Mirabilis, el Corinebacter, la Pseudomona.
Quines són les seves causes
Els bacteris que produeixen infecció d'orina viuen de forma natural a l'intestí humà, realitzant-hi una important tasca de fermentació. L'àrea perianal està colonitzada també per aquests bacteris. A causa de la proximitat entre l'anus i la uretra (especialment en dones) els bacteris contaminen l'orina i progressen fins a la bufeta. Per això la infecció d'orina produeix sobretot cistitis i afecta amb major freqüència a dones. Si la infecció és més intensa pot pujar fins a un dels ronyons i provocar dolor lumbar i febre alta (pielonefritis aguda). Algunes dones tenen més predisposició que altres a patir infecció d'orina sense que se sàpiga la causa exacta. Factors que afavoreixen la infecció d'orina en dones són el beure molt poca aigua, el esperar orinar en intervals de temps massa llargs, les pèrdues d'orina, les relacions sexuals, la menopausa, els mals hàbits d'higiene íntima (per excés o per defecte) i el restrenyiment.
En els homes la infecció d'orina produeix prostatitis aguda, amb intens dolor en orinar i febre alta. Està sobretot relacionada amb problemes prostàtics en pacients d'edat avançada, sobretot a causa de Hiperplàsia Benigna de la Pròstata (HBP). També pot afectar a homes joves. En nens i nenes apareix relacionada amb malformacions de l'arbre urinari com reflux vesico-ureteral, megaurèter, urèter ectòpic, o per problemes de funció de la bufeta (bufeta neurògena, inestabilitat vesical)
De vegades la infecció d'orina apareix, tant en homes i com en dones, associada a la litiasi (càlculs renals). També en malalts o malaltes que han estat tractats amb cirurgia urològica o porten un catèter o sonda vesical.
Com es diagnostica
En la cistitis els símptomes són molt típics en la majoria de casos. Si la presentació és típica i passa de forma esporàdica no cal fer més estudis. Però si es dóna alguna de les circumstàncies:
- Més de 2-3 cistitis l'any.
- La cistitis o la infecció d'orina es van repetint al llarg de diversos mesos.
- No es cura amb una tanda ordinària d'antibiòtic.
- S'ha associat a febre o sagnat per orina (hematúria).
En aquestes circumstàncies és recomanable realitzar un cultiu d'orina i una ecografia. Poden ser diagnosticats possibles factors predisposants com càlculs renals o d’ urèter, dilatació o malformacions del ronyó. En els casos més complexos pot ser necessari realitzar radiografies amb contrast (urografia intravenosa), TAC, cistografia o estudi urodinàmic.
Un cop complert el tractament antibiòtic, especialment en els casos de cistitis hemorràgica o de repetició, pielonefritis i prostatitis, és aconsellable realitzar un cultiu d'orina per comprovar que el tractament ha estat eficaç.
Quin pronòstic té
La infecció d'orina té bon pronòstic i es cura fàcilment amb antibiòtics, especialment les cistitis esporàdiques i simples. En alguns casos de cistitis de repetició, prostatitis crònica, pielonefritis crònica, malformacions irreparables de la via urinària, bufeta neurògena... pot haver veritables dificultats per controlar la infecció. En alguns casos la infecció d'orina es fa crònica i no pot ser eradicada.
Quan la infecció d'orina s'associa a obstrucció renal (per exemple per un càlcul en l’urèter) es tracta d'una infecció d'orina complicada que pot tenir greus conseqüències per al pacient i ha de ser tractada de manera urgent.
Quin és el tractament
El tractament de la infecció d'orina són els antibiòtics. Hi ha diversos antibiòtics molt efectius que es poden prendre durant uns pocs dies per vies oral (ciprofloxacina i els seus afins, amoxicil • lina-clavulànic, cefalosporines, sulfamides). Els casos de cistitis simples poden ser tractats amb antisèptics (fosfomicina) en tandes curtes. Quan hi ha febre i afectació general l'antibiòtic s'ha d'administrar per via endovenosa (sèrum) la qual cosa requereix ingrés hospitalari en molts casos. El tractament endovenós dura uns dies fins a la desaparició de la febre però cal continuar durant tres setmanes més amb antibiòtic via oral. Si hi ha obstrucció renal cal col•locar un catèter ureteral o una nefrostomia, per desobstruir el ronyó i permetre que l'orina torni a fluir lliurement. En casos d'infecció rebel a tandes d'antibiòtic, pot ser necessari instaurar tractament durant llargs períodes de temps (dosi diària durant mesos) Un grup particular de malalts és aquell que té bacteriúria asimptomàtica, és a dir, bacteris en l'orina (cultiu positiu) però sense cap molèstia (no hi ha símptomes) ni factors de risc. Aquests pacients no tenen perquè rebre tractament antibiòtic.
Com es pot prevenir
La infecció d'orina es pot prevenir tenint uns hàbits de vida saludables. Beure abundants líquids és fonamental. És aconsellable buidar la bufeta quan es presenten les primeres sensacions miccionals (evitar retenir l'orina a la bufeta) sempre que sigui possible. Una dieta equilibrada, variada, amb prou fibra és molt recomanable. La higiene íntima ha de ser la correcta, utilitzant sabons de pH neutre i evitant neteges massa abrasives per a la pell i mucoses. La roba íntima ha de ser de qualitat i folgada. La vida sexual ha de ser així mateix saludable. Quan hi ha causes que predisposen a la infecció d'orina, com càlculs, malformacions, incontinència, problemes de pròstata o retenció d'orina, s'ha de buscar la solució corresponent a aquests problemes. L'ús d'antibiòtics de manera indiscriminada no ajuda a prevenir les infeccions. L'aportació de suplements de nabius pot protegir contra determinats tipus d'infecció d'orina. Existeixen vacunes contra la infecció d'orina que poden resultar útils en alguns casos.
