En què consisteix
La incontinència d'orina consisteix en la fuita d'orina de forma involuntària. Passa sobretot en dones amb debilitat del sòl pelvià, bé per predisposició o per factors que han debilitat els músculs del sòl pelvià, com parts múltiples o complicats, obesitat, cirurgia abdominal o estats de malnutrició. Cal recordar que la continència miccional és possible gràcies a una vàlvula muscular (esfínter estriat extern) que els éssers humans tenen en la uretra. Aquesta vàlvula està tancada i només s'obre quan, voluntàriament, la persona decideix orinar.
La incontinència d'orina pot ser, bàsicament, de 2 tipus:
1) Incontinència d'orina d'esforç (IOE): Es produeix quan la pacient realitza algun esforç, de vegades tan petit com riure o esternudar. Pot ser de petita quantitat o molt abundant, generant importants problemes de qualitat de vida.
2) Incontinència per urgència miccional: Es produeix quan es té ganes d'orinar de forma freqüent o imperiosa, al pacient no pot arribar a temps al bany i se li escapa un raig d'orina
Ambdues han de ser ben diferenciades ja que té causes i tractaments completament diferents. L’esfínter estriat és la vàlvula encarregada que l'orina no s'escapi.
En els nens la incontinència dels primers anys de vida és normal. La seva bufeta es buida de forma reflexa. La continència, tant d'orina com fecal, s'adquireix entre els 3 i els 6 anys d'edat. En aquell moment els nens ja són capaços de triar quan desitgen orinar i controlar, podent prescindir del bolquer. La continència d'orina dura tota la vida i permet a l'ésser humà miccional en el moment que es desitja i fer-ho voluntàriament (ja no és una micció reflexa sinó modulada per la voluntat gràcies al control cortical cerebral). Si després dels 6 anys hi ha incontinència cal estudiar-la. Una variant especial de la incontinència d'orina infantil és l'enuresi nocturna.
Quines són les seves causes
Cada tipus d'incontinència té la seva causa. La IOE afecta dones i es deu a debilitat de la musculatura del sòl pelvià. En les dones aquest esfínter pot estar debilitat, bé per factors constitucionals, bé per esdeveniments obstètrics (parts múltiples o difícils, cirurgia abdominal o genital, obesitat, ancianitat). En homes aquest tipus d'incontinència és deguda a la debilitat d'esfínter, generalment com a seqüela de cirurgia prostàtica, com la prostatectomia radical.
Per la seva banda la incontinència per urgència (o imperiositat) miccional no es deu a l'esfínter ni la debilitat muscular sinó al mal funcionament de la bufeta, que actua de forma incontrolada i amb contraccions excessives fora del control voluntari. Això és perquè el múscul de la bufeta (anomenat detrusor) pot alterar i deixar de treballar correctament. En condicions normals la fase d'ompliment de la bufeta permet que aquesta s'ompli sense donar senyals d'això fins que s'arriba a una quantitat de 300-400 cc de orina. En aquest moment la bufeta dóna un senyal a l'individu en forma de sensació (o ganes) d'orinar. L'individu decideix llavors si va al bany. Si és així ho fa de forma voluntària i el buidatge de la bufeta es produeix en el moment i lloc triat per l'individu. Certes malalties de la bufeta fan que aquest mecanisme d'ompliment i de control estigui pertorbat. En aquests casos la sensació d'haver d'anar a orinar es produeix abans de temps i produeix una gran urgència per anar al bany, no donant temps al pacient a arribar a temps o fent-ho de forma precipitada. El resultat és la fuita d'una quantitat variable d'orina. El problema de l'augment de la freqüència miccional sol estar associat. Les malalties de la bufeta que causen aquest problema són la inestabilitat vesical o detrusor hiperactiu i la bufeta neurògena, que pot ser deguda a diverses malalties neurològiques (espina bífida, lesió medul•lar, accident vascular cerebral i ictus, esclerosi múltiple, malaltia de Parkinson, diabetis mellitus)
Com es diagnostica
El o la pacient van a l’uròleg perquè observen que se'ls escapa l'orina, bé en realitzar certs esforços o bé per urgència miccional (no arriben a temps al bany). És molt important saber que passa a la bufeta i en els músculs del sòl pelvià. L'estudi urodinàmic és la clau per conèixer com funciona la bufeta, tant en la seva fase d'ompliment com de buidatge. En cas necessari aquesta prova pot ser complementada com un estudi radiològic o una cistografia (vídeo-urodinàmia). Cal descartar infecció d'orina amb un urocultiu i fer una ecografia per veure la morfologia dels ronyons i la bufeta.
Quin pronòstic té
La IOE va empitjorant amb l'edat, especialment si no s'adopten mesures per enfortir el sòl pelvià. La incontinència per inestabilitat del detrusor respon bé al tractament mèdic. La bufeta neurògena no té una curació definitiva però respon de forma relativament bona a la medicació amb anticolinèrgics. Per als malalts amb incontinència derivada de cirurgia prostàtica existeix la possibilitat de curació mitjançant la col•locació d'un esfínter artificial.
Quin és el tractament
S'ha avançat molt en la cirurgia de la incontinència d'esforç i actualment existeixen tècniques senzilles de realitzar, poc agressives i amb bons resultats. Totes les tècniques es basen en reforçar el mecanisme de tancament de la uretra. Per això s'usen diversos tipus de malles i Cabestrells que es col•loquen amb petites incisions a través de la vagina. Algunes no apliquen tensió, com el TOT i el TVT, mentre que altres tenen un mecanisme de tensió regulable com el Reemex.
Com es pot prevenir
Les dones que tenen pèrdues d'orina per esforç en la seva joventut i les que han superat el part poden realitzar gimnàstica específica del sòl pelvià amb exercicis de Kegel. La incontinència per urgència en si mateixa no pot prevenir-se, però sí que és possible prevenir les seves complicacions aplicant les mesures terapèutiques necessàries per evitar les complicacions.
