En què consisteix
Podem considerar qualsevol problema o trastorn relacionat amb l'activitat sexual de la dona.
Les disfuncions sexuals més freqüents són:
- Baix desig sexual o disminució de les ganes de mantenir relacions sexuals.
- Alteració de l'excitabilitat o problemes per lubricar o humitejar els genitals durant les relacions sexuals.
- Alteració de l'orgasme o dificultat per obtenir plaer o satisfacció amb l'activitat sexual.
- Disparèunia o dolor durant o després de les relacions sexuals.
- Vaginisme o impossibilitat d'aconseguir penetració durant l'activitat sexual.
Quines són les causes
Les causes variaran segons el tipus de trastorn però la majoria poden ser d'origen orgànic, és a dir, per algun problema físic com una disparèunia secundària a una infecció vaginal o d'origen psicosocial com una anorgàsmia per un mal aprenentatge o una mala relació de parella.
Com es diagnostica
La manera més eficaç de diagnosticar aquestes patologies és mitjançant una entrevista clínica on s'interrogui de forma exhaustiva, és a dir en profunditat, sobre la vida sexual i de parella de la pacient. A més, segons el tipus de problema i de les possibles causes detectades durant l'entrevista, es sol·licitaran analítiques hormonals, es prendran cultius vaginals o es realitzaran exploracions ginecològiques.
Quin pronòstic té
El pronòstic sol variar segons l'origen del trastorn però en general tenen un pronòstic favorable, encara que de vegades els tractaments poden ser llargs i els resultats depenen molt de l'interès de la pacient per millorar la seva qualitat de vida sexual.
Quin és el tractament
El tractament de les disfuncions sexuals femenines hauria de ser combinat mitjançant teràpia sexual i tractament farmacològic quan fos necessari i segons el tipus de trastorn existent.
Com es pot prevenir
La prevenció podria basar-se en una correcta informació i educació sobre tots els aspectes de la sexualitat durant la infància i adolescència tant a nivell escolar com familiar.