En què consisteix
La Hiperplàsia Benigna de Pròstata (HBP) és una malaltia benigna que afecta homes per sobre dels 40 anys. Es pot fer més evident amb l'envelliment. Consisteix en el creixement (augment de mida) d'una part de la pròstata, precisament la que permet el pas de l'orina des de la bufeta a l'exterior. En créixer la pròstata s'estreny el conducte urinari a la sortida de la bufeta i el pacient orina amb dificultat.
Quines són les seves causes
Es desconeixen les causes de l'HBP, però probablement depèn de factors hormonals masculins i de l'edat. No té res a veure amb el
càncer de pròstata, encara que ambdues malalties poden coexistir en un mateix pacient.
Com es diagnostica
Per diagnosticar la malaltia és molt important que el pacient expliqui l'uròleg els símptomes o sensació de dificultat per orinar. Hi ha un qüestionari (IPSS) perquè el pacient l' ompli i es puguin quantificar les seves molèsties. L'ecografia permet conèixer la mida de la pròstata, detall molt important si cal realitzar cirurgia. Valorar els ronyons i la bufeta és important. Una anàlisi d'orina permet veure si hi ha infecció d'orina. Per conèixer el grau d'obstrucció provocat per la pròstata es pot realitzar una fluxometria miccional (quantificar el cabal del doll miccional en mil·lilitres per segon) i, en cas necessari, fer un estudi urodinàmic (avaluar com funciona la bufeta davant l'obstrucció). Una anàlisi de sang permet avaluar, entre altres coses, la funció renal i el PSA (per descartar la presència de càncer de pròstata).
Quin pronòstic té
El pronòstic de l'HBP depèn de cada pacient. Els que tenen pròstates més grans i PSA més elevat (descartant càncer) tenen més possibilitats de patir retenció d'orina i necessitar cirurgia.
Quin és el tractament
La HBP apareix en tots els homes, tot i que no dóna problemes a tots ells. Quan l' HBP provoca molèsties (dificultat per orinar, retenció d'orina, sagnat, infeccions) cal donar tractament. Hi ha medicaments que milloren l'amplitud de la uretra prostàtica i faciliten la sortida de l'orina des de la bufeta. Són els alfa-blocadors (doxazosina, terazosina, sylodixina) que obren el coll de la bufeta, i els inhibidors de la 5-alfa-reductasa (finasteride, Dutasteride), que disminueixen la mida prostàtic. Quan el pacient no millora o no tolera la medicació pot estar indicada la cirurgia. Es tracta d'extreure la porció de pròstata que produeix obstrucció. Hi ha diversos mètodes per això: Per via oberta a través de l'abdomen (adenomectomia) quan la pròstata és molt gran i per via transuretral (endoscòpia) quan la pròstata és mitjana o petita. Poden usar-se la RTU (resecció transuretral de pròstata) amb dispositius elèctrics i la cirurgia làser KTP, també anomenada làser verd.
Com es pot prevenir
Una dieta sana, incloent components com el seleni i la vitamina E pot ajudar a prevenir les malalties prostàtiques, encara que no existeixin dades concloents sobre aquest tema. L'obesitat està relacionada amb pròstates més grans. Anar a l'uròleg quan comencen els símptomes en la micció i realitzar revisions periòdiques permet diagnosticar a temps les malalties prostàtiques. Començar el tractament mèdic precoçment disminueix el risc de progressió de la malaltia i les seves complicacions.
