En què consisteix
El càncer de pròstata (CP) és un tumor maligne que s'assenta en la pròstata. Afecta a homes majors de 45-50 anys, tot i que cada vegada es detecta CP en persones més joves. Excepte casos rars, el CP evoluciona lentament i no és tan letal com altres tipus de càncer. Les cèl·lules canceroses solen assentar a la part més perifèrica de la pròstata, molt diferent del lloc on creix l'
Hiperplàsia Benigna de Pròstata (HBP), una malaltia benigna de la pròstata, més central i propera a la uretra. En pacients, generalment ancians, que no han estat diagnosticats precoçment de CP, poden ser diagnosticats quan ja presenten metàstasi.
Quines són les seves causes
Com en el cas de l' HBP, es desconeixen les causes tot i que el CP està relacionat amb l'edat (per sobre dels 45-50 anys) i amb factors hormonals encara no ben determinats
Com es diagnostica
La clau actual per al diagnòstic són el tacte rectal i el PSA (antigen prostàtic específic), un valor que es pot obtenir en una simple anàlisi de sang. Quan el PSA està elevat per sobre de 10 ng/ml augmenta dràsticament la possibilitat de CP. La biòpsia de pròstata permet obtenir petits trossos de pròstata per a la seva observació al microscopi i és la forma objectiva de diagnosticar. La biòpsia permet a més, veure el grau d'agressivitat de les cèl·lules tumorals (escala de Gleason). Altres proves com l'ecografia, la TAC, la RNM i la gammagrafia només són necessàries en casos especials.
Quin pronòstic té
Com tots els càncers, el pronòstic depèn de la precocitat en el diagnòstic. Com més tard, més gran, més possibilitats d'extensió més enllà de la pròstata i pitjor pronòstic. Els CP de petita grandària, amb PSA i Gleason baix solen tenir unes altes taxes de curació i supervivència. Els CP de mida gruixuda (tocable al tacte rectal), PSA i Gleason alts són de pitjor pronòstic. Els CP amb metàstasi són els de pitjor pronòstic, si bé la supervivència pot ser bastant llarga. El pronòstic en pacients ancians està supeditat a les seves malalties concomitants i al seu estat general de salut, podent ser prudent en molts casos no realitzar tractament ja que el CP en edats avançades pot avançar molt lentament i no significar un perill per al pacient.
Quin és el tractament
Si el càncer està limitat a la pròstata el tractament és quirúrgic, mitjançant una intervenció anomenada prostatectomia radical (PR), que pot realitzar-se per via oberta, per laparoscòpia o per cirurgia robòtica. La robòtica és la que aconsegueix millors resultats funcionals per al pacient (conservació de la potència sexual i control de l'orina). La radioteràpia és un tractament equiparable en eficàcia a la cirurgia, encara que amb connotacions tècniques i de seguiment diferents a aquella. La crioteràpia i la radioteràpia-intersticial són apropiades per a casos molt seleccionats de malaltia molt localitzada. Quan la malaltia s'ha estès fora de la pròstata la possibilitat de ser guarida amb PR o amb radioteràpia disminueix dràsticament pel que, per regla general, no estan indicats aquests tractaments i cal recórrer a altres alternatives com el tractament hormonal. Quan la malaltia progressa després del tractament radical o la malaltia està ja avançada en el moment del diagnòstic (ganglis o metàstasi) s'aplica tractament hormonal, de forma completa (castració). En casos especials estan indicats règims especials de hormonoteràpia o quimioteràpia.
Com es pot prevenir
No hi ha evidència clara que el CP es pugui prevenir encara que existeixen alguns assajos que apunten cap a l'ocupació de medicaments com els inhibidors de la 5alfa-reductasa. Una dieta sana, incloent components com el seleni i la vitamina E pot ajudar a prevenir les malalties prostàtiques, encara que no existeixin dades concloents sobre aquest tema. Un bon enfocament de la prevenció és el diagnòstic precoç, és a dir localitzar la malaltia quan encara és molt petita i curable. Això s'aconsegueix seguint controls anuals amb l'uròleg a partir dels 40 anys (només homes) amb tacte rectal i determinació del PSA (anàlisi de sang). El PSA és un marcador molt sensible per la presència de CP fins i tot en estadis molt precoços.
