Neix el primer bebè de la sanitat pública catalana gràcies a la vitrificació d'ovòcits abans d'un tractament de càncer
Barcelona, 18 de maig de 2016.-El passat 3 d'abril va néixer el primer bebè fruit d'un tractament de vitrificació d'ovòcits ofert per la sanitat pública catalana a una dona que ha sofert càncer de mama, gràcies al Programa de Reproducció Assistida de la Fundació Puigvert i l'Hospital de Sant Pau ( PRA) . Aquest procediment va ser recomanat a la mare del bebè quan, en 2010, va ser diagnosticada de càncer de mama, ja que, tal com indica el doctor Joaquim Calaf, director del PRA , "el fet d'haver d'iniciar un tractament de quimioteràpia , radioteràpia i hormonoteràpia feia que la seva fertilitat pogués quedar afectada" .
En el moment que la pacient va saber que patia càncer de mama, també es va haver de plantejar quin seria el seu futur reproductiu. Amb l'ajuda dels experts de la Fundació Puigvert i l'Hospital de Sant Pau, va decidir realitzar el tractament per a obtenir i vitrificar ovòcits i, 15 dies més tard, va començar la quimioteràpia. El 5 de maig de 2011 es va sotmetre a una intervenció quirúrgica per a extirpar el tumor i, posteriorment, va rebre radioteràpia i hormonoteràpia. Aquest procés va finalitzar en 2014. Uns mesos després, va rebre l'alta mèdica i, llavors, l'equip oncològic va considerar que el desig d'embaràs de la pacient no era incompatible amb el fet d'haver sofert la malaltia. Així, el juliol de 2015 es va dur a terme la descongelació dels ovòcits vitrificats, dels quals es van obtenir tres embrions. Dos van ser transferits a la mare i un va evolucionar en una gestació que s'ha desenvolupat dins de la normalitat. La pacient va donar a llum el passat 3 d'abril.
Els avantatges de la vitrificació d'ovòcits
La nova tècnica utilitzada per a la salut pública catalana, la vitrificació, és un tipus de criopreservació que consisteix en una congelació ultra ràpida dels ovòcits dins de mitjans protectors i que, per tant, preserva l'estructura de la cèl·lula. Això, destaca la doctora Aurora García, adjunta del Programa de Reproducció Assistida de la Fundació Puigvert i l'Hospital de Sant Pau, "fa que la taxa de supervivència dels ovòcits amb aquest procés sigui del 90% i que suposi unes taxes de gestació del 40-45% per cada procediment que s'inicia”. Les altres tècniques que s'utilitzen actualment ofereixen una taxa de supervivència dels ovòcits d'entre el 60 i el 70%.
A part de l'elevada taxa de supervivència dels ovòcits, un dels avantatges més important de la vitrificació és que no és necessari sotmetre a la pacient a una intervenció quirúrgica per a realitzar l'extracció dels ovòcits, que es fa després d'un procés d'estimulació ovàrica. Tal com explica la doctora Susana Peón, adjunta del Programa de Reproducció Assistida de la Fundació Puigvert i l'Hospital de Sant Pau, és important destacar que "la vitrificació d'ovòcits aporta noves opcions en la preservació de la fertilitat per a pacients de càncer, ja que es complementa amb altres tècniques utilitzades i dona opcions que fins ara no existien".
Així, si es compara la vitrificació d'ovòcits amb una altra tècnica que s'utilitza per a preservar la fertilitat, la congelació de teixit ovàric, cal tenir en compte que aquesta tècnica, al contrari de la vitrificació, requereix una cirurgia per a poder extirpar els fragments d'ovari i, posteriorment, un empelt, és a dir, sotmetre a la pacient a una segona operació (dels fragments d'escorça ovàrica que s'havien congelat).
És cert, no obstant això, que la congelació del teixit ovàric no precisa un procés d'estimulació ovàrica i, en canvi, la vitrificació sí. Aquesta estimulació pot durar entre 10 i 15 dies i obliga a retardar el tractament contra el càncer. Una altra de les diferències és que, mentre que la vitrificació només es pot utilitzar quan la pacient ja té la menstruació, la congelació de teixit ovàric és l'única alternativa en el cas de nenes i pre-púbers (que encara no tenen el període). Per tant, la vitrificació d'ovòcits i la congelació de teixit ovàric són tècniques alternatives a triar en funció del tipus de càncer i del perfil de la pacient. Segons indica la Dra. Peón, "cal valorar factors com l'edat de la pacient, l'opció de retardar l'inici del tractament oncològic per a poder realitzar l'estimulació ovàrica o l'exposició a hormones que suposa aquesta estimulació en casos com el càncer de mama".
També existeix una tercera opció per a la conservació dels ovòcits, es tracta d'una tècnica de congelació "lenta", però que implica un major risc de danyar els gàmetes i, per tant, més possibilitats que en el moment de descongelació els ovòcits no sobrevisquin. El problema d'aquesta tècnica és la creació de micro cristalls a l'interior de la cèl·lula durant el procés de congelació, per la qual cosa aquest procediment ja no és tan utilitzat i els altres dos són més efectius.
L'èxit dels resultats obtinguts amb la vitrificació d'ovòcits obre la porta al fet que totes aquelles dones que necessitin un tractament com aquest perquè se'ls ha detectat un càncer i compleixin les condicions requerides puguin fer-lo en la sanitat pública catalana. Cal tenir en compte, no obstant això, tal com explica la Dra. Peón, que "cal oferir-ho només a les dones amb càncer i en edat fèrtil, ja que els resultats dependran de la reserva ovàrica de cada dona".
1 de cada 8 dones tindrà un càncer de mama al llarg de la seva vida
La doctora Teresa Ramón y Cajal, oncòloga de l'Hospital de Sant Pau, explica que el càncer de mama és el tumor maligne més freqüent en dones i apunta que "1 de cada 8 dones patirà càncer de mama al llarg de la seva vida" . Quant a dones premenopàusiques, hi ha una incidència d'entre el 15 i el 25%, de les quals entre un 7 i un 8% tenen menys de 40 anys. En aquest grup de pacients hi ha cada vegada més dones que no han tingut fills i que, a causa del tractament que rebran per a combatre el càncer, podran veure afectada la seva capacitat reproductiva. També cal tenir en compte que cada vegada hi ha més supervivència en càncer de mama, la qual cosa fa que hi hagi més dones que pensen a ser mares després d'haver sofert aquesta malaltia. Segons Ramón y Cajal, "fins a un 75% de les pacients es plantegen la maternitat després d'un càncer". Així mateix, no es pot oblidar que el càncer és una malaltia que té una gran incidència en els pacients. En el cas concret de la dona que ha donat a llum després de patir càncer de mama i de sotmetre's a la vitrificació d'ovòcits, tot el procés ha resultat fonamental en la seva vida, la qual cosa queda reflectit en el seu blog, on explica la seva experiència: (https://rompiendoestadisticas.blogspot.com.es/)
Com afecta el tractament del càncer a la fertilitat?
El càncer de mama té un impacte negatiu en la funció reproductiva a causa de la toxicitat dels agents quimioteràpics sobre l'ovari, que comporta que aquest òrgan acabi fallant, ja sigui totalment o parcialment. A més, el diagnòstic del càncer també suposa el retard de l'edat de maternitat.
És per tot això que "el desenvolupament de la preservació de la fertilitat és molt important", assegura la Dra. Peón, "ja que ha de permetre oferir opcions de ser mare a les pacients que superen la malaltia", afegeix. Així mateix, cal tenir en compte que la majoria de les dones ha de plantejar-se el seu futur reproductiu en el moment del diagnòstic del càncer, abans de començar el tractament. Aquest fet fa necessari informar a totes les afectades de les diferents opcions que existeixen per a preservar la seva fertilitat abans de començar a combatre el càncer.
Sobre el Programa de Reproducció Assistida de la Fundació Puigvert i l'Hospital de Sant Pau
La pràctica de la preservació de la fertilitat en la dona dins del Programa de Reproducció Assistida de la Fundació Puigvert i l'Hospital de Sant Pau es va posar en marxa en 2009. En els últims anys la demanda dels seus serveis ha anat creixent . Fins ara, s'han dut a terme 146 cicles de vitrificació d'òvuls en 122 dones d'entre 17 i 39 anys. D'aquestes dones, 80 havien estat diagnosticades de càncer de mama, 16 de càncer d'ovari, 13 de limfoma de Hodgkin, 9 de sarcoma i 4 d'altres malalties. A part de la pacient que va donar a llum el 3 d'abril, hi ha una altra que es troba gestant en aquest moment i moltes altres que tenen l'opció d'accedir al tractament més endavant, si ho desitgen.
La Fundació Puigvert ja va ser pionera en la preservació de la fertilitat masculina. Des de 1986 s'ofereix la preservació de semen per als pacients que sofreixen un càncer i que hauran de sotmetre's a un tractament que condicionarà la seva fertilitat. Els casos de bebès que són fruit d'aquesta activitat són nombrosos. El treball que es duu a terme el Programa de Reproducció Assistida Puigvert - Sant Pau no seria possible sense la participació de tots aquells centres públics que confien per a preservar la fertilitat dels seus pacients. En l'actualitat, es col·labora amb 16 hospitals de la xarxa pública catalana.