La cistitis és la inflamació de la bufeta urinària, que provoca dolor a la micció, febre, pol·laciúria i, a vegades, hematúria.

En la majoria dels casos, la causa de la cistitis és un bacteri (infecció bacteriana), que és quan la denominem infecció urinària o d’orina. La infecció sol produir-se quan els bacteris que es troben fora del nostre cos entren a les vies urinàries i es multipliquen. Així mateix, existeixen diversos factors no infecciosos que poden produir la inflamació de la bufeta. Alguns d'aquests factors de risc són:

• Cistitis intersticial: és la inflamació crònica de la bufeta o síndrome de bufeta dolorosa
• Patologies que interfereixen en el flux de l’orina, com les pedres del ronyó o la hiperplàsia prostàtica benigna (HPB)
• Certs medicaments
• La radioteràpia
• Les relacions sexuals
• L’ús de diafragma com a mètode anticonceptiu
• En el cas de les dones, estar embarassades o postmenopàusiques
• L’ús prolongat d’un catèter o una sonda vesical
• Productes químics que es troben en determinats productes d’higiene íntima
• Canvis en el sistema immunitari

Alguns dels símptomes i signes de la cistitis:

A més, existeixen alguns símptomes i signes de la cistitis. Aquests són:

• Sensació constant de necessitar orinar
• Sensació de cremor en orinar
• Orinar constantment en petites quantitats
• Olor forta de l’orina
• Sang a l’orina (hematúria)
• Molèsties a la zona de la pelvis
• Pressió a la part inferior de l’abdomen
• Febrícula (febre baixa)

Per a considerar que existeix una cistitis, el creixement de bacteris en el cultiu d'orina ha de demostrar bacteriúria significativa. Després, és necessari identificar la localització anatòmica de la infecció, utilitzant els símptomes clínics i, si és necessari, exploracions complementàries.

Finalment, cal indicar si es tracta d'una:

• Primoinfecció o infecció aïllada.
• Infecció no resolta.
• Infecció recurrent: bé per persistència bacteriana o molt més sovint per reinfecció, que es defineix per 2 cistitis simptomàtiques en menys de 6 mesos o més de 3 en 12 mesos.

El tractament de les cistitis és antibiòtic i ha de fer-se, si és possible, de manera selectiva, triant el millor d'aquells als quals el germen és sensible (ha de fer-se per tant cultiu d'orina i antibiograma). L'aplicació del tractament és diferent depenent de l'edat, localització, tipus d'infecció, recurrència etc.