El principal factor de risc és la falta de descens del testicle en el moment del naixement (criptorquídia). Altres factors que s'han associat són concentracions altes d'hormones maternes durant l'embaràs i el part prematur, els traumatismes en el testicle i la presència d'antecedents familiars de càncer de testicle.
El diagnòstic del càncer de testicle es realitzarà mitjançant la història clínica detallada i una exploració física per part d'un especialista. Si es detecta una massa a la palpació, serà necessari realitzar una analítica sanguínia, així com una ecografia testicular per a conèixer les característiques del tumor i saber si l'altre testicle està afectat. S'ha de completar l'estudi amb proves d'imatge addicionals: TAC abdominal, gammagrafia òssia i PET, per a avaluar si el tumor afecta a estructures veïnes i fins i tot, ha disseminat a distància.
El tractament dependrà del tipus de tumor que presenti el pacient i l'estadi en què es trobi. Normalment el tractament consisteix en la cirurgia, denominada orquidectomía. A posteriori, es pot recomanar radioteràpia o quimioteràpia però sempre depenent -tal com hem esmentat anteriorment- del tipus de tumoració.
En general, el pronòstic és molt bo i gairebé tots els pacients es curen. Això és així gràcies a la quimioteràpia. Els seminomes són curats pràcticament en el 100% de casos. Respecte als no seminomes s'arriba a taxes de curació entorn del 80-90%.
A la Fundació Puigvert comptem amb els sistemes robòtics Da Vinci i Hugo-RAS que permeten un millor accés i extracció dels ganglis afectats en l'abdomen, així com una recuperació més ràpida per al pacient.
