Neix el primer nadó de la sanitat pública catalana gràcies a la vitrificació d’ovòcits abans d’un tractament de càncer

18/05/2016

El passat 3 d’abril va néixer el primer nadó fruit d’un tractament de vitrificació d’ovòcits ofert per la sanitat pública catalana a una dona que ha patit càncer de mama, gràcies al Programa de Reproducció Assistida de la Fundació Puigvert i l’Hospital de Sant Pau (PRA). Aquest procediment va ser recomanat a la mare del nadó quan, el 2010, va ser diagnosticada de càncer de mama, ja que, tal com indica el doctor Joaquim Calaf, director del PRA, “el fet d’haver d’iniciar un tractament de quimioteràpia, radioteràpia i hormonoteràpia feia que la seva fertilitat pogués quedar afectada”.

En el moment que la pacient va saber que patia càncer de mama, també es va haver de plantejar quin seria el seu futur reproductiu. Amb l’ajuda dels experts de la Fundació Puigvert i l’Hospital de Sant Pau, va decidir realitzar el tractament per obtenir i vitrificar els ovòcits i, 15 dies més tard, va començar la quimioteràpia. El 5 de maig del 2011 es va sotmetre a una intervenció quirúrgica per extirpar el tumor i, posteriorment, va rebre radioteràpia i hormonoteràpia. Aquest procés va finalitzar el 2014. Uns mesos després, va rebre l’alta mèdica i, aleshores, l’equip oncològic va considerar que el desig d’embaràs de la pacient no era incompatible amb el fet d’haver patit la malaltia. Així, el juliol de 2015 es va dur a terme la descongelació dels ovòcits vitrificats, dels quals es van obtenir tres embrions. Dos van ser transferits a la mare i un va evolucionar en una gestació que s’ha desenvolupat dins de la normalitat. La pacient va donar a llum el passat 3 d’abril.

 

Els avantatges de la vitrificació d’ovòcits

La nova tècnica utilitzada per la salut pública catalana, la vitrificació, és un tipus de criopreservació que consisteix en una congelació ultra ràpida dels ovòcits dins de medis protectors i que, per tant, preserva l’estructura de la cèl·lula. Això, destaca la doctora Aurora García, adjunta del Programa de Reproducció Assistida de la Fundació Puigvert i l’Hospital de Sant Pau, “fa que la taxa de supervivència dels ovòcits amb aquest procés sigui del 90 % i que suposi unes taxes de gestació del 40-45 % per cada procediment que s’inicia. Les altres tècniques que s’utilitzen actualment ofereixen una taxa de supervivència dels ovòcits d’entre el 60 i el 70 %.

A part de l’elevada taxa de supervivència dels ovòcits, un dels avantatges més important de la vitrificació és que no és necessari sotmetre la pacient a una intervenció quirúrgica per realitzar l’extracció dels ovòcits, que es fa després d’un procés d’estimulació ovàrica. Tal com explica la doctora Susana Peón, adjunta del Programa de Reproducció Assistida de la Fundació Puigvert i l’Hospital de Sant Pau, és important destacar que “la vitrificació d’ovòcits aporta noves opcions en la preservació de la fertilitat per a pacients de càncer, ja que es complementa amb les altres tècniques utilitzades i dóna opcions que fins ara no existien”.

Així, si es compara la vitrificació d’ovòcits amb una altra tècnica que s’utilitza per preservar la fertilitat, la congelació de teixit ovàric, cal tenir en compte que aquesta tècnica, al contrari que la vitrificació, requereix una cirurgia per poder extirpar els fragments d’ovari i, posteriorment, un empelt –és a dir, sotmetre a la pacient a una segona operació– dels fragments d’escorça ovàrica que s’havien congelat.

És cert, però, que la congelació del teixit ovàric no precisa un procés d’estimulació ovàrica i, en canvi, la vitrificació sí. Aquesta estimulació pot durar entre 10 i 15 dies i obliga a endarrerir el tractament contra el càncer. Una altra de les diferències és que, mentre que la vitrificació només es pot fer servir quan la pacient ja té la menstruació, la congelació de teixit ovàric és l’única alternativa en el cas de nenes i pre-púbers (que encara no tenen el període). Per tant, la vitrificació d’ovòcits i la congelació de teixit ovàric són tècniques alternatives a triar en funció del tipus de càncer i del perfil de la pacient. Segons indica la Dra. Peón, “cal valorar factors com l’edat de la pacient, l’opció d’endarrerir l’inici del tractament oncològic per poder realitzar l’estimulació ovàrica o l’exposició a hormones que suposa aquesta estimulació en casos com el càncer de mama”.

També existeix una tercera opció per a la conservació dels ovòcits, es tracta d’una tècnica de congelació “lenta”, però que implica un risc més alt de malmetre els gàmetes i, per tant, més possibilitats que en el moment de descongelació els ovòcits no sobrevisquin. El problema d’aquesta tècnica és la creació de micro cristalls a l’interior de la cèl·lula durant el procés de congelació, per això aquest procediment ja no és tan utilitzat i els altres dos són més efectius.

L’èxit dels resultats obtinguts amb la vitrificació d’ovòcits obre la porta a que totes aquelles dones que necessitin un tractament com aquest perquè se’ls detecta un càncer i compleixin les condicions requerides ho puguin fer a la sanitat pública catalana. Cal tenir en compte, però, tal com explica la Dra. Peón, que “cal oferir-ho només a les dones amb càncer i en edat fèrtil, ja que els resultats dependran de la reserva ovàrica de cada dona”.

 

1 de cada 8 dones patirà càncer de mama al llarg de la seva vida

La doctora Teresa Ramón y Cajal, oncòloga de l’Hospital de Sant Pau, explica que el càncer de mama és el tumor maligne més freqüent en dones i apunta que “1 de cada 8 dones patirà càncer de mama al llarg de la seva vida”. Pel que fa a dones premenopàusiques, hi ha una incidència d’entre el 15 i el 25 %, de les quals entre un 7 i un 8 % tenen menys de 40 anys. En aquest grup de pacients hi ha cada vegada més dones que no han tingut fills i que, a causa del tractament que rebran per combatre el càncer, podran veure afectada la seva capacitat reproductiva.

També cal tenir en compte que cada vegada hi ha més supervivència en càncer de mama, fet que fa que hi hagi més dones que pensen en ser mares després d’haver patit aquesta malaltia. Segons Ramón y Cajal, “fins a un 75 % de les pacients es plantegen la maternitat després d’un càncer”. Així mateix, no es pot oblidar que el càncer és una malaltia que té una gran incidència en els pacients. En el cas concret que la dona que ha donat a llum després de patir càncer de mama i de sotmetre’s a la vitrificació d’ovòcits, tot el procés ha resultat cabdal en la seva vida, fet que queda reflectit en el seu blog, on explica la seva experiència viscuda aleshores: (http://rompiendoestadisticas.blogspot.com.es/)

 

Com afecta el tractament del càncer en la fertilitat?

El càncer de mama té un impacte negatiu en la funció reproductiva a causa de la toxicitat dels agents quimioteràpics sobre l’ovari, que comporta que aquest òrgan acabi fallant, ja sigui total o parcialment. A més, el diagnòstic del càncer també suposa l’endarreriment de l’edat de maternitat.

És per tot això que “el desenvolupament de la preservació de la fertilitat és molt important”, assegura la Dra. Peón, “ja que ha de permetre oferir opcions de ser mare a les pacients que superen la malaltia”, afegeix. Així mateix, cal tenir en compte que la majoria de les dones ha de plantejar-se el seu futur reproductiu en el moment del diagnòstic del càncer, abans de començar el tractament. Aquest fet fa necessari informar a totes les afectades de les diferents opcions que existeixen per preservar la seva fertilitat abans de començar a combatre el càncer.

 

Sobre el Programa de Reproducció Assistida de la Fundació Puigvert i l’Hospital de Sant Pau

La pràctica de la preservació de la fertilitat en la dona dins del Programa de Reproducció Assistida de la Fundació Puigvert i l’Hospital de Sant Pau es va posar en marxa l’any 2009. En els últims anys la demanda dels seus serveis ha anat creixent. Fins ara, s’han dut a terme 146 cicles de vitrificació d’òvuls en 122 dones d’entre 17 i 39 anys. D’aquestes dones, 80 havien estat diagnosticades de càncer de mama, 16 de càncer d’ovari, 13 de limfoma de Hodgkin, 9 de sarcoma i 4 d’altres malalties. A part de la pacient que va donar a llum el 3 d’abril, n’hi ha una altra que es troba gestant en aquest moment i moltes altres que tenen l’opció d’accedir al tractament més endavant, si ho desitgen.

La Fundació Puigvert ja va ser pionera en la preservació de la fertilitat masculina. Desde l’any 1986 s’ofereix la preservació de semen per als pacients que pateixen un càncer i que s’hauran de sotmetre a un tractament que condicionarà la seva fertilitat. Els casos de nadons que són fruit d’aquesta activitat són nombrosos.

La feina que es duu a terme al Programa de Reproducció Assistida Puigvert - Sant Pau no seria possible sense la participació de tots aquells centres públics que hi confien per preservar la fertilitat dels seus pacients. En l’actualitat, es col·labora amb 16 hospitals de la xarxa pública catalana.

 

 

Contacte

Contacte O.T. Comunicació i Imatge
934 169 716

(De dilluns a divendres de 9h a 18h)

sarmengol@fundacio-puigvert.es

 

Esdeveniments

Al 2019 segueixen les sessions per a pacients i els seus familiars centrades en la Malaltia Renal, dins de la "VII edició de les Trobades per a pacients nefrològics". Les properes sessions estan programades pel 15 de gener, el 12 de març, el 7 de maig i el 4 de juny, de 16h a 18,15h.