Fins un 3% dels nens i nenes arriba a l’adolescència amb enuresi

25/05/2022

 

Avui, 25 de maig: Dia Mundial de l’Enuresi

  • L’enuresi afecta el 16% dels nens i nenes de 5 anys, el 10% dels de 6 anys  i el 7,5% dels de 10 anys[1]. A partir dels 15 anys, el problema persisteix entre un 1 i un 3% de la població
  • L'enuresi és l'emissió involuntària d'orina, més freqüentment en homes, a partir dels cinc anys i durant el son
  • L’enuresi és una patologia infradiagnosticada, però amb un diagnòstic precoç, el tractament i la motivació adequats, pot ser un problema relativament fàcil de resoldre

Avui és el Dia Mundial de l'Enuresi, una patologia que afecta el 16% dels nens i nenes de 5 anys, el 10% dels de 6 anys i el 7,5% dels de 10 anys a Espanya. D'aquests grups, fins a un 3% de les nenes i els nens arribaran a l’adolescència amb aquesta patologia, ja que el problema persisteix entre l’1 i el 3% de la població a partir dels 15 anys.

L'enuresi és l'emissió involuntària d'orina, essent més freqüent en homes, a partir dels cinc anys i durant el son. La Dra. Anna Bujons, Cap de la Unitat d'Urologia Pediàtrica de la Fundació Puigvert, alerta que es tracta d’una patologia infradiagnosticada: “Que un nen es faci pipí al llit a una edat en la qual hauria de tenir un control voluntari de la micció no és normal i no sempre es resol de per si. Un diagnòstic precoç i triar el tractament adequat són clau perquè el problema no derivi en implicacions més greus en el futur”.

 

A curt termini, l'enuresi pot afectar enormement el benestar emocional dels nens i les nenes que la pateixen, ja que la majoria pateixen vergonya per fer servir bolquers, se senten malament amb ells mateixos i la seva autoestima baixa, derivant en una mala adaptació social i un baix rendiment escolar. “A la nostra consulta d'urologia pediàtrica, observar com es desenvolupa el nen a la consulta és clau per fer aflorar el problema. Després, amb el tractament i la motivació adequada, sol ser un problema relativament fàcil de resoldre en la majoria dels casos”, assegura la Dra. Bujons.

Un estudi de l’Associació del Genoma a l’Enuresi (GWAS, per les seves sigles en anglès) indica, però, que el risc d’orinar-se al llit és entre 5 i 7 vegades més gran entre els nens i les nenes amb un progenitor enurètic i, aproximadament, 11 vegades més si tots dos van mullar el llit[2]. És a dir, l’enuresi també pot tenir una causa hereditària.

El més important és entendre que l'enuresi és un problema de salut: no ens hem d'enfadar amb el nen, retreure-li o fer-li sentir vergonya. En canvi, sí que cal seguir algunes recomanacions per augmentar la seva autoestima i motivació, tal com explica la Dra. Bujons: “Hem d'evitar renyar-los i evitar que se sentin culpables, igual que hem de reforçar positivament el fet que no s'hagin fet pipí al llit durant una nit. A més, és important que no beguin líquids almenys un parell d'hores abans d'anar a dormir i acostumar-los que vagin al bany just abans, perquè buidin completament la bufeta”.

 

 

Contacte

Contacte Comunicació

934 169 700 ext. 4671

 

Esdeveniments