- La qualitat seminal és multifactorial, intervenen variables biològiques, ambientals i genètiques
- En l'últim any (juny 2022-2023) el Programa de captació de donants de semen de la Fundació Puigvert ha rebutjat al 80% dels candidats
- En els últims 30 anys s'han produït una sèrie de canvis i circumstàncies associades a la deterioració global de la funció reproductiva tant masculina com femenina
No obstant això, apunta el Dr. Bassas, director del Banc de Semen de la Fundació Puigvert, andròleg expert en infertilitat masculina, “aquests resultats no signifiquen que els donants rebutjats siguin infèrtils, sinó que els paràmetres del seu seminograma són insuficients per als estàndards que demanem”, ja que els requisits que se sol·liciten per a entrar en el programa són entre 3 i 4 vegades superiors al que es consideraria “normal”. En aquest sentit, aclareix el Dr. Bassas, “aquest criteri de qualitat és necessari perquè les mostres es congelaran- descongelar, i sotmetre a processos de selecció en el laboratori”.
Donants efectius
Així, entre un 10% i un 20% dels candidats que superen la primera visita d'exploració i anamnesi i realitzen les analítiques corresponents (seminograma, A/O i A/S), són acceptats per a entrar en el programa de donants. En concret, per a ser “candidat efectiu” a més de tenir 18-35 anys i un bon estat de salut general cal passar una sèrie de proves diagnòstiques: a part del seminograma, una analítica completa de sang i orina per a descartar malalties generals i infeccions de transmissió sexual, així com un estudi genètic per a descartar malalties transmissibles a la descendència.
El Servei d'Andrologia de la Fundació Puigvert va crear en 1986 el primer banc de semen públic d'Espanya amb un doble propòsit: donar resposta als problemes reproductius de parelles a través del Programa de Reproducció Assistida (PRA) i per a investigar les causes de la infertilitat masculina.
Causes de la deterioració global de la fertilitat
La infertilitat masculina és una alteració que va més enllà de la qualitat seminal en sentit estricte, ja que, segons l'expert, “hem de posar en context que en els últims 30 anys s'han produït una sèrie de canvis i circumstàncies que, sens dubte, han tingut un impacte directe en la deterioració global de la funció reproductiva”. En aquest sentit, “l'edat més avançada de les parelles i la prevalença de malalties com la hipertensió, obesitat, diabetis són factors que contribueixen a aquest augment de la infertilitat. Així mateix, hem observat alguns factors críptics que predisposen a la infertilitat en persones que van néixer mitjançant una tècnica de reproducció assistida (ICSI, FIV) i que ara es troben en edat reproductiva”.
D'altra banda, apunta el Dr. Bassas, “existeixen altres factors, que són controlables i estan relacionats amb el consum de substàncies dopants o anti androgènics. A aquestes s'afegeixen el consum de tabac o alcohol o altres substàncies, l'estrès, la mala alimentació, la vida sedentària i la falta d'exercici físic”.
Globalment, conclou el Dr. Bassas, “el missatge que cal transmetre és que com més factors de risc acumula una persona, major és el risc que presenti problemes reproductius”.