L'any 1972, s'hi van fer modificacions estructurals importants i s'hi van implantar múltiples circuits d'informació (administratius i econòmics); per exemple, es va adquirir i instal·lar el primer ordinador central, i es va crear així el Servei d'Informàtica.
L'any 1971 es va crear la revista Anales de la Fundación Puigvert, òrgan de difusió científica de la institució, que avui dia es continua editant, encara que a partir de l'any 1982 ho fa amb el nom d'Actas de la Fundació Puigvert.
El 1972, s'hi va instituir la “Medalla Francisco Díaz”, en record del que es va considerar pare de la urologia. La Fundació Puigvert concedeix anualment aquesta medalla, a través de l’Asociación Española de Urología, a un uròleg de llarga i prestigiosa trajectòria professional. El guardó s'atorga alternativament a uròlegs espanyols, americans i europeus.
Aquest mateix any, els integrants del cos facultatiu van ser contractats laboralment, i s'hi va implantar un model de desenvolupament professional, amb el propòsit de reconèixer el mèrit. Tot això constituïa, en aquella època, un fet sense precedents.
L'any 1970, la Direcció del Servei d'Urologia va ser encarregada al Dr. Norberto Mallo, el qual va dur a terme la jerarquització interna del Servei, fet que en marcaria el futur. El mateix any es va crear el Comitè Internacional d'Andrologia (CIDA), grup multidisciplinari d'experts, amb el propòsit de fomentar l'expansió i el reconeixement de l'andrologia, i es va organitzar una Consulta de Psicologia Clínica, amb el propòsit de donar suport psicològic als malalts de diàlisi. L’experiència va demostrar que altres malalts necessitaven aquest tipus d'assistència, per la qual cosa la dotació va ser ampliada i al 1980 es creà la Secció de Psicologia Clínica.
L'any 1972, l'Institut d'Urologia va passar a denominar-se Institut d'Urologia, Nefrologia i Andrologia, en reconeixement de l'especificitat de la nefrologia, àmpliament acceptada, i l'andrologia, en expansió, gràcies a la feina de la Fundació, a través del CIDA.
Durant els anys 1975 i 1976, es va modificar l'estructura organitzativa de la institució, en reconèixer com a serveis els de Radiologia, Laboratoris i Anestèsia i Reanimació.
L'any 1979, es va crear el Servei de Documentació Mèdica, dirigit per la Dra. Maria Rovira, el qual va organitzar un sistema per recuperar la informació mèdica guardada a l'arxiu clínic de la institució, d'aquesta manera es van començar a processar informàticament les dades incloses a les histories clíniques. El 1989, el Servei passà a mans de la Dra. Helena Isábal i el 1997 passà a dirigir-lo la Dra. Lluïsa López.
