La Fundació Puigvert realitza el primer trasplantament creuat lleument incompatible

• La utilització de la tècnica de la inmunoadsorció amplia les possibilitats de realitzar trasplantaments creuats.
• Es calcula que el 30% dels casos que són estudiats com a possibles donants vius no són compatibles.

Barcelona, 18 de març de 2013.-La Fundació Puigvert ha realitzat per primera vegada a Espanya un trasplantament renal creuat en el qual un dels ronyons no era totalment compatible amb un dels receptors. L'operació ha estat possible mitjançant la tècnica de la inmunoadsorció, gràcies a que s'amplien considerablement les possibilitats de fer aquests tipus de trasplantaments, ja que actualment un 30% dels candidats a possibles donants vius ens són compatibles.

Segons destaca el Dr. Guirado, Cap Clínic de l'Equip de Trasplantament Renal de la Fundació Puigvert, aquest primer cas suposa obrir nous camins en el trasplantament renal creuat de donant viu. “Aquesta tècnica no beneficia només a un receptor, sinó a dos, ja que el trasplantament creuat implica dos receptors, cap dels quals podria rebre l'òrgan si no es fes l'operació creuada”, explica.

Concretament, la intervenció duta a terme fa tres mesos ha consistit en un trasplantament renal de donant viu creuat entre dos matrimonis, on es donava una incompatibilitat positiva lleu que feia que, inicialment, l'operació no fos viable. Per a aconseguir que el ronyó fos compatible, s'han extret els anticossos del receptor que causaven la incompatibilitat mitjançant una màquina de inmunoadsorció -un mecanisme similar a la diàlisi-, fet que ha permès dur a terme el trasplantament. Aquest procediment augmenta la compatibilitat entre donant i receptor i, fins i tot, aconsegueix més compatibilitat que entre alguns familiars directes.

El perquè de la incompatibilitat

La compatibilitat entre donant i receptor depèn en gran part de 12 proteïnes que hi ha en l'organisme, sis de les quals s'hereten del pare i sis, de la mare. Això vol dir que el receptor d'un òrgan es considera totalment compatible amb el seu donant quan els dos tenen el grup sanguini compatible i les mateixes 12 proteïnes. Cal tenir en compte, no obstant això, que les possibles combinacions de proteïnes són moltíssimes.

Quan l'organisme entra en contacte amb una proteïna que no és igual a cap de les seves, el cos la detecta i genera anticossos contra aquesta proteïna. Això passa quan hi ha una transfusió de sang o en un embaràs. Els anticossos no han de suposar cap inconvenient per a la persona que els ha produït, tret que requereixi un trasplantament d'un òrgan que tingui alguna de les proteïnes per a les quals ha format anticossos. En aquest punt, el Dr. Guirado puntualitza que els anticossos es generen per a una o diverses proteïnes, que poden estar en moltes persones, siguin o no familiars o tinguin o no alguna relació amb la persona que ha creat els anticossos.   

Per tant, els anticossos que el cos ha format anteriorment per a una determinada proteïna són els causants de la incompatibilitat i, si s'intenta trasplantar un òrgan que té una d'aquestes proteïnes per a les quals el receptor ha generat anticossos prèviament, es produeix un rebuig agut per part del receptor. És per aquest motiu que, fins ara, els trasplantaments creuats es feien només quan el receptor no havia creat anticossos respecte a les proteïnes del seu donant abans del trasplantament.

Més opcions per als trasplantaments renals de donant viu

En la intervenció amb inmunoadsorció que s'ha realitzat a dos matrimonis en la Fundació Puigvert, hi havia incompatibilitat perquè el receptor de la primera parella tenia anticossos preformats per a una de les proteïnes del donant de la segona parella. Gràcies a la màquina de inmunoadsorció, s'han eliminat aquests anticossos i s'han pogut realitzar els dos trasplantaments.

En aquesta primera ocasió, el procediment s'ha dut a terme amb un cas d'incompatibilitat positiva lleu (amb anticossos contra una de les 12 proteïnes), però, tal com destaca el Dr. Guirado, “la idea és guanyar terreny a poc a poc fins a poder fer-ho amb incompatibilitats majors”. Així, aquest primer cas suposa un pas molt important per a ampliar les opcions del trasplantament renal croat de donant viu.

La Fundació Puigvert ha dut a terme aquesta intervenció amb la col·laboració de l'Organización Nacional de Trasplantes (ONT) i amb l'Hospital Puerta del Mar de Cádiz, centre d'on prové la segona parella que ha estat intervinguda en el trasplantament.

La Fundació Puigvert és una entitat de referència en Nefrologia i Urologia. Bona mostra d'això són els èxits i les intervencions pioneres desenvolupades en aquests àmbits:

• Primera cadena de trasplantament renal de donant viu d'Europa i, a més, amb la participació d'un “bon samarità” (2011).
• Segon trasplantament renal croat de donant viu d'Espanya (2011).
• Primera extracció de ronyó de donant viu amb Robot Da Vinci d'Espanya (2010).
• Primer trasplantament renal per via laparoscòpica en el món (2009).
• Primer trasplantament entre persones que no són familiars a Espanya (2004).