La litiasi o càlcul renal, popularment anomenada també pedra al ronyó, és un fragment de material sòlid que es forma al ronyó o a les vies urinàries a partir de substàncies que estan en suspensió en l'orina. Aquestes substàncies es cristal·litzen formant una pedra que, segons la mida, anirà baixant pel tracte urinari fins expulsar-la a l’orinar, o bé es quedarà en el ronyó o en els conductes urinaris. Un dels símptomes dels càlculs renals és el còlic nefrític, un intens dolor que els qui l’han patit alguna vegada diuen que és un suplici.
Les pedres renals són molt habituals: afecten d’un 5% a un 10% de la població i la meitat de les persones que n’han patit una, en tornaran a tenir una altra en els següents cinc anys.
Les pedres renals estan estretament lligades amb el tipus d’alimentació. Al primer món, les pedres renals són més freqüents perquè tenim una dieta més rica en proteïnes. De la mateixa manera, si comparem la freqüència de càlculs renals a principis del segle XX i ara, veurem que han augmentat degut a la incorporació de proteïnes, sobretot d’ origen animal, a la nostra dieta. D’altra banda, actualment es relaciona la litiasi amb la síndrome metabòlica, que és la conjunció de diverses patologies com la hipertensió, el sobrepès, la hipercolesterolèmia o la diabetis. A banda però, de l’alimentació, els càlculs renals poden estan afavorits per l’ estrès, poden tenir una procedència genètica i en menor freqüència, poden ser causats per certes infeccions urinàries.
