Els ronyons són la central depuradora. Amb forma de mongeta, pesen uns 150 grams cadascun i mesuren aproximadament 12 cm de longitud, 6 d'amplària i 3 de gruix. Malgrat les seves petites dimensions, posseeixen una robusta constitució gràcies al milió de vasos sanguinis i als 20 km de petites canonades destinades a la filtració de l'orina. Gairebé un litre de sang els travessa cada minut -1.700 litres diaris-, les deixalles líquides dels quals es van emmagatzemant en la bufeta, que té una capacitat mitjana de 300 centímetres cúbics  però les terminacions nervioses dels quals. Realment avisen (primera sensació de bufeta plena) al voltant dels 150 ml i de desitjo fort d'orinar entre 350 i 500 ml.

La micció provoca a vegades una agradable esgarrifança o síndrome de convulsió post-micció, reacció, segons sembla, derivada del sistema nerviós simpàtic que controla la funció de la bufeta i l'alliberament de catecolaminas, implicades en la pressió arterial.

Aquesta sensació psicosomàtica d'alleujament pot convertir-se no obstant això en un continu calvari quan per diverses raons patològiques el control normal de les funcions urinàries sofreix algun contratemps. La incontinència urinària és el més freqüent. La pèrdua involuntària d'orina és la tercera malaltia que major pèrdua de qualitat de vida provoca, tan sols per darrere de les patologies mentals i els problemes cardiovasculars greus. 

Segons les dades de l'Observatori Nacional de la Incontinència, afectaria a Espanya a uns sis milions de persones. La seva prevalença varia en funció de l'edat i el sexe: fins al 80% en majors de 85 anys i més habitual en la dona (24%) que en l'home (15,8%). Molta gent pensa que, quan apareix, no hi ha molt a fer; que els esfínters s'han deteriorat irreversiblement i que cal començar a comprar bolquers.

No obstant això, l'experiència de la Fundació Puigvert recorda que és un trastorn que, en alguns casos, té solució. “Malgrat afectar un gran nombre de persones, la incontinència està infradiagnosticada. S'estima que un terç de les persones afectades no busquen ajuda professional, perquè pensen que tenir pèrdues a una certa edat és normal, o els fa vergonya parlar d'això”, explica el Dr. Carlos Errando, cap de la Unitat d'Urologia Funcional i Femenina de la Fundació, que acumula una experiència clínica de tres dècades. Aquest infradiagnóstico, el retard a comunicar la disfunció, fa que el problema vagi empitjorant i que limiti l'abast de les opcions terapèutiques.

Existeixen cinc tipus d'incontinència urinària: la incontinència d'esforç per tancament defectuós de l'esfínter (quan les fuites es produeixen en riure, tossir, esternudar o fer exercici, entre altres circumstàncies), d'urgència (quan la necessitat d'anar al bany és tan intensa que no permet arribar a temps), o la mixta, una combinació de les dues anteriors. Cal afegir la incontinència per sobreeiximent, conseqüència de l'obstrucció urinària, i la derivada d'una fístula, orifici en la comunicació bufeta-vagina. “La bufeta hiperactiva, per exemple, no es relaciona amb un mal tancament de l'esfínter sinó amb la hiperactivitat de l'òrgan, que sofreix espasmes incontrolables”, precisa el doctor Errant. Cita també l'envelliment de les estructures urinàries, els problemes derivats de la hiperplàsia de pròstata o de la cirurgia de pròstata en homes, i les incontinències neurològiques, que afecten tant la bufeta -l'anomenada bufeta neurógena- com a l'esfínter i que poden haver-se del Parkinson, a un ictus, a la compressió medul·lar o a un tumor.

La diferència entre aquests tipus requereix un diagnòstic acurat per a poder seleccionar el tractament més adequat per a cada pacient. La Fundació Puigvert realitza tots els tractaments recolzats per la literatura científica, tant en dones com en homes.

En cas de resignació o descuit, els efectes sobre la qualitat de vida són molt notables. La vida d'un afectat pot quedar segrestada per la incontinència. “El més comú és que perjudiqui la qualitat del somni, perquè s'han d'aixecar a orinar diverses vegades durant la nit, però també pot interferir en la vida sexual i, fins i tot, en l'acompliment del treball, sobretot en aquelles ocupacions que requereixen algun tipus d'esforç físic. A més, no podem perdre de vista el seu efecte sobre l'autoestima per la mala olor, les taques, la necessitat urgent de trobar un bany, etc.”, explica el Dr. Errant.

Si bé en el col·lectiu femení hi ha més sensibilitat i menys vergonya sobre aquest problema, un de cada quatre homes majors de 40 anys sofreix pèrdues d'orina; no obstant això, més de la meitat d'ells ometen la qüestió quan van al metge. “És important consultar a un uròleg perquè estableixi el diagnòstic i seleccioni el millor tractament. En la Fundació Puigvert, per exemple, apliquem cinc tipus diferents de cirurgia per a aquest problema. Molts homes, per exemple, desconeixen l'existència de l'esfínter artificial o d'absorbents masculins i, en el seu lloc, alguns recorren a compreses femenines, paper higiènic o fins i tot els dobles calçotets”, apunta el Dr. Errant.

En la Fundació Puigvert es tracta la incontinència urinària masculina amb tecnologia avançada basada en la implantació dels millors sistemes protètics disponibles, la qual cosa permet fer un vestit a mida per a cada pacient, per a cada grau d'incontinència i per a cada circumstància personal concreta. Des de l'any 1990, per exemple, s'implanta l'esfínter artificial amb una experiència acumulada de més de 500 casos amb seguiment llarg, “la qual cosa ens proporciona un alt mestratge en la selecció de pacients, tècnica quirúrgica i maneig postoperatori”.

En les dones, els embarassos i els parts són causa freqüent d'incontinència per mal de les estructures de suport del sistema urinari, que també es deterioren per la menopausa i l'envelliment natural. A vegades apareixen fístules, esquinçaments o orificis entre la bufeta i la vagina, que causen les fuites. Segons un estudi publicat per l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), la incidència d'incontinència atribuïble a l'embaràs és d'un 39%, augmentant fins a un 49% en l'atribuïble al part vaginal.

Davant els parts, el doctor Errant aconsella vivament un remei preventiu i curatiu de la incontinència: la fisioteràpia del sòl pelvià, que ajuda a enfortir la musculatura de la pelvis i, els mecanismes lligamentosos de suport que han pogut relaxar-se després de l'embaràs i el part. En aquestes sessions de rehabilitació les dones entrenen aquesta musculatura i mantenen el to fisiològic de la pelvis. Poden evitar així el pas pel quiròfan. Quan aquesta fisioteràpia del sòl pelvià no basti, es pot recórrer al tractament quirúrgic basat a corregir la resistència del sistema esfinteriano. Una solució comuna consisteix a col·locar una malla de material sintètic que reforça el sistema de tancament de la uretra.

Davant la bufeta hiperactiva, el tractament inicial és farmacològic: medicaments que frenen els espasmes del múscul i disminueixen les contraccions de la bufeta. El doctor Errant esmenta a més les injeccions toxina botulínica en la bufeta que controlen els espasmes, i la neuromodulación, és a dir, la col·locació d'elèctrodes en els nervis que controlen la bufeta, tècnica similar a la dels marcapassos cardíacs. I xifra en 300 les operacions quirúrgiques anuals per a la incontinència que fan en la Fundació i en uns 2.000 pacients atesos també a l'any amb fàrmacs.

Lògicament, i dins d'aquesta teràpia a la mesura que es desenvolupa en la Fundació Puigvert, cal manejar amb habilitat les expectatives de cada pacient. “No és el mateix una senyora de 70 anys que no desitja passar per quiròfan, i a la qual es pot tractar amb fàrmacs o bótox, que una noia jove que després d'un part del qual resulta una certa incontinència vol continuar fent esport i vestint malles; a ella no li val una taxa de curació del 80%”.

Conscients del seu prestigi nacional i europeu, els uròlegs de la Fundació estan en primera línia en recerca i assajos amb fàrmacs i cirurgies per a pal·liar la incontinència. Han participat per exemple en el projecte ‘Stop Incontinència Urinària’, validant una peça íntima femenina amb una estructura tèxtil multicapa de fibra de bambú que permet retenir el fluid. El disseny i desenvolupament d'aquesta peça s'ha emportat entre l'empresa Goher Tèxtil Calella, el centre tecnològic Fitex i la Fundació Puigvert, que ha realitzat l'estudi de validació clínica dels prototips amb pacients reals.

Durant la fase de validació, per l'equip d'Infermeria de la Fundació Puigvert, es va seleccionar una cohort de 20 dones d'entre 40 i 65 anys que patien incontinència urinària d'esforç amb pèrdues lleus. “Pensem que la incontinència urinària afecta a les dones a partir dels 50-65 anys, però la realitat és que es tracta d'una patologia present en tots els grups d'edat, amb varietat en la naturalesa i gravetat dels símptomes”, explica Esther Franquet, directora d'Infermeria de la Fundació Puigvert. Els resultats van indicar que el 95% de les participants de l'estudi va valorar com a bona la capacitat d'absorció i la transpirabilitat, el 90% l'eliminació de la mala olor, i tres de cada quatre van lloar la sensació de sequedat, la bona adaptació al cos i la comoditat.

Amb més d'un 70% dels ancians institucionalitzats que usen tres o quatre bolquers al dia, producte que suposa a l'any uns 340 milions d'euros a les arques sanitàries públiques espanyoles, qualsevol mesura que redueixi el seu impacte econòmic i ecològic ha d'estimular-se i encoratjar-se. Al Japó, per exemple, des de l'any 2012 ja es venen més bolquers per a ancians que per a bebès. Cal no oblidar les dermatitis, les infeccions o les úlceres per pressió que causa l'ús quotidià dels bolquers. 

En aquesta línia, al doctor Errant li sembla tan important desestigmatizar les vergonyes de la incontinència urinària com realitzar un diagnòstic precoç i seleccionar el tractament adequat, que pot anar des d'una cosa tan senzilla com usar productes de contenció o modificar l'estil de vida, fins a la fisioteràpia, la neuromodulación del nervi sacre, el bótox, alguns fàrmacs o la cirurgia.

I acaba amb una crida a consultar en cas de necessitat amb l'uròleg, l'especialista del sistema urinari. “Les dones acudeixen al ginecòleg, però no a l'uròleg. Encara que es tracti de pèrdues lleus, la incontinència urinària és una cosa que altera la qualitat de vida i amb un bon diagnòstic es pot tractar i trobar una solució”. Amb la superespecialización adquirida en les seves gairebé 60 anys d'experiència, la Unitat que dirigeix Errant és un referent que ofereix totes les solucions disponibles per a un problema que l'envelliment de la població no cessa d'agreujar.