Incontinència urinària, la tercera malaltia crònica que més afecta la qualitat de vida

• La incontinència urinària afecta 6 milions de persones a Espanya [1] i és la tercera malaltia crònica que provoca més pèrdua de qualitat de vida, tan sols per darrere de les patologies mentals i els problemes cardiovasculars greus
• La Fundació Puigvert realitza tots els tractaments recolzats per la literatura científica tant en dones com en homes, i ha realitzat més de 5.000 cirurgies per IU en els darrers anys
• Tot i els estigmes socials, la incontinència urinària és un problema present a tots els grups d'edat, amb varietat en la tipologia, naturalesa i gravetat dels símptomes

Barcelona, 14 de març de 2022.- La incontinència urinària (IU) és la pèrdua involuntària d'orina i constitueix un problema mèdic i social important, ja que és la tercera malaltia que més pèrdua de qualitat de vida provoca, tan sols darrere de les patologies mentals i els problemes cardiovasculars greus. Avui, el Dia Mundial de la Incontinència Urinària, la Fundació Puigvert s'adhereix al seu propòsit de no normalitzar-la, sinó estudiar-la i tractar-la, i recorda que aquesta és una patologia que, en la majoria dels casos, té solució.

Segons una revisió sistemàtica realitzada per l'Observatori Nacional de la Incontinència (ONI), la incontinència afecta 6 milions de persones a Espanya. Aquesta prevalença varia en funció de l'edat i el sexe, augmentant amb l'edat i sent més freqüent en la dona (24%) que en els homes (15,8%), percentatges que augmenten fins al 80% en persones més grans de 85 anys. “Malgrat que afecta un gran nombre de persones, la incontinència és una patologia infradiagnosticada. Les persones afectades no busquen ajuda professional, perquè pensen que “tenir pèrdues a certa edat és normal”, o els fa vergonya parlar-ne”, explica el Dr. Carlos Errando, Cap de la Unitat d'Urologia Funcional i Femenina de la Fundació Puigvert.

Hi ha cinc tipus d'incontinència urinària. Les més conegudes són la incontinència d'esforç (quan les fuites es produeixen en riure, tossir, esternudar o fer exercici, entre d'altres), d'urgència (quan la necessitat d'anar al bany és tan intensa que no permet arribar a temps), o la mixta, una combinació de les dues anteriors. Però també hi ha la incontinència per vessament, conseqüència de l'obstrucció urinària, i la fístula, causada per un orifici a la bufeta de l'orina que comunica amb la vagina.

La diferència entre aquests tipus requereix un diagnòstic curós per poder seleccionar el tractament més adequat per a cada pacient. La Fundació Puigvert realitza tots els tractaments recolzats per la literatura científica, tant en dones com en homes, i ha realitzat més de 5.000 cirurgies per IU en els darrers anys.

La incontinència urinària, sigui el tipus que sigui, provoca múltiples efectes en la qualitat de vida de les persones afectades. “El més comú és que afecti la qualitat del son, perquè s'han d'aixecar a orinar durant la nit, però també pot interferir en la vida sexual i, fins i tot, en l'exercici de la feina, sobretot en aquells llocs de treball que requereixen algun tipus d’esforç físic. A més, no podem perdre de vista l'efecte que té sobre l'autoestima d'aquestes persones”, explica el Dr. Carlos Errando.

Incontinència urinària masculina

Un de cada quatre homes més grans de 40 anys pateix pèrdues d'orina[2], però, més de la meitat d'ells omet aquesta consulta quan va a l'especialista. “És important consultar un o una uròloga per poder realitzar un diagnòstic precoç i seleccionar-ne el millor tractament. A la Fundació Puigvert, per exemple, fem cinc tipus diferents de cirurgia per a aquest problema. Molts homes, per exemple, desconeixen de l'existència d'absorbents masculins i, en el seu lloc, alguns recorren a compreses femenines, paper higiènic o fins i tot, els dobles calçotets”, apunta el Dr. Carlos Errando.

La incontinència més freqüent entre els homes és l'anomenada “bufeta hiperactiva”, produïda per un mal control neurològic del buidatge de la bufeta. No obstant això, és una patologia que té solució, ja sigui mitjançant fàrmacs o cirurgies poc invasives.

[1] Observatorio Nacional de la Incontinencia (ONI)

[2] TENA Men