Fins a un 3% dels nens i les nenes arriben a l'adolescencia amb enuresi

• L'enuresi afecta al 16% dels nens i nenes de 5 anys, al 10% dels de 6 anys i al 7,5% dels de 10 anys d'edat [1]. A partir dels 15 anys, el problema persisteix entre un 1 i 3% de la població
• L'enuresi és l'emissió involuntària d'orina, sent més freqüent en homes, a partir dels cinc anys i durant el somni
• L'enuresi és una patologia infradiagnosticada, però amb un diagnòstic precoç, el tractament i la motivació adequats, pot ser un problema relativament fàcil de resoldre

Barcelona, 25 de maig de 2022.- Avui és el Dia Mundial de l'Enuresi, una patologia que afecta el 16% dels nens i nenes de 5 anys, al 10% dels de 6 anys i al 7,5% dels de 10 anys d'edat a Espanya. D'aquests grups, fins a un 3% de les nenes i els nens arribessin a l'adolescència amb ella, perquè el problema persisteix entre un 1 i 3% de la població a partir dels 15 anys.

L'enuresi és l'emissió involuntària d'orina, sent més freqüent en homes, a partir dels cinc anys i durant el somni. La Dra. Anna Bujons, cap de la Unitat d'Urologia Pediàtrica de la Fundació Puigvert, alerta que es tracta de patologia infradiagnosticada: “Que un nen es faci pipí en el llit a una edat en la qual hauria de tenir un control voluntari de la micció, no és normal i no sempre es resol per si mateixa. Un diagnòstic precoç i triar el tractament adequat són clau perquè el problema no derivi en implicacions més greus en el futur”.

A curt termini, l'enuresi pot afectar enormement el benestar emocional dels i les nenes que la sofreixen, ja que la majoria sofreixen vergonya per usar bolquers, se senten malament amb si mateixos i la seva autoestima baixa, derivant en una mala adaptació social i un baix rendiment escolar. “En la nostra consulta d'urologia pediàtrica, observar com es desenvolupa el nen en la consulta és clau per a fer aflorar el problema. Després, amb el tractament i la motivació adequada, sol ser un problema relativament fàcil de resoldre en la majoria dels casos”, assegura la Dra. Bujons.

Un estudi de l'Associació del Genoma en l'Enuresi (GWAS, per les seves sigles en anglès) indica, no obstant això, que el risc d'orinar-se en el llit és entre 5 i 7 vegades major entre els i les nenes amb un progenitor enurètic i, aproximadament, 11 vegades més si tots dos van mullar el llit [2]. És a dir, l'enuresi també pot ser de causa hereditària.

El més important és entendre que l'enuresi és un problema de salut: no cal enfadar-se amb el nen, ni recriminar-li o fer-li sentir vergonya. En canvi, sí que cal seguir algunes recomanacions per a augmentar la seva autoestima i motivació, tal com explica la Dra. Bujons: “Hem d'evitar renyar-los i evitar que se sentin culpables, igual que hem de reforçar positivament el fet que no s'hagin fet pipí en el llit durant una nit. A més, és important que no beguin líquids almenys un parell d'hores abans d'anar-se’n a dormir i acostumar-los al fet que vagin al bany just abans, perquè buidin per complet la bufeta”.

[1] Manejo y diagnóstico terapéutico de la enuresis infantil. Sociedad Española de Pediatría Extrahospitalaria y Atención Primaria (SEPEAP).

[2] The Lancet Child & Adolescent Health. Volume 5, Issue 3, March 2021, Pages 201-209.