En memòria del Dr. Joaquim Sarquella Geli

Des de la Fundació Puivert lamentem, amb una tristesa profunda, la mort del Dr. Joaquim Sarquella Geli —el Quim—, que ens ha deixat fa pocs dies.  Amb una trajectòria de gairebé 36 anys a la Fundació, des del setembre de 1989, el Dr. Sarquella ha estat un pilar fonamental del Servei d’Andrologia. Especialista en disfunció erèctil, malaltia de Peyronie i infertilitat masculina, va dedicar la seva vida professional a l’atenció als pacients, a la formació de nous professionals i a la docència, com a tutor i referent humà i científic.

Amb el seu somriure serè, la seva entrega incansable i una gran qualitat humana, el Dr. Sarquella deixa una empremta inesborrable entre companys, residents, pacients i amics.

Compartim les emotives paraules que dissabte li va dedicar el Dr. Eduard Ruiz Castañé, director del Servei d’Andrologia, en el seu acte de comiat:

"Com a director del Servei d’Andrologia de la Fundació Puigvert, i com a amic i company de professió durant més de 35 anys, m’és molt difícil posar en paraules la tristesa que sentim avui. Ens ha deixat el Dr. Joaquim Sarquella —el Quim—, i amb ell marxa una part important de la nostra història professional i personal.

El Quim era una d’aquelles persones que, sense fer soroll, ho sostenien tot. Sempre hi era. Amb discreció, amb serenor, amb un somriure constant i una capacitat admirable per fer fàcil allò que sovint és difícil. El seu bon caràcter era natural, genuí. Tenia una manera de fer propera, tranquil·la, que contagiava confiança, seguretat i respecte a tot aquell que l’envoltava. Mai tenia una mala paraula, i sempre trobava el moment per fer una broma o arrencar un somriure, fins i tot en les situacions més intenses del dia a dia mèdic.

Com a metge, era un professional d’una gran solvència i rigor. Treballador incansable, responsable i compromès amb la seva especialitat, va dedicar la seva vida a l’andrologia amb vocació i passió. Sempre estava disposat a assumir més, a donar un cop de mà, a ser-hi per qui ho necessités —fos un company, un pacient, un familiar del pacient o un resident que començava.

Però si hi ha un aspecte que cal destacar amb força, és el seu compromís amb la docència i la formació de futurs professionals. El Quim era un veritable referent per als residents. Per a molts, va ser el primer metge amb qui van compartir una visita, una cirurgia, una conversa sincera sobre la professió i d’aquella primera experiència, sortien amb una admiració profunda per ell. Perquè el Quim no només ensenyava medicina, ensenyava valors: el respecte pel pacient, la importància del treball en equip, l’empatia, la responsabilitat, el compromís amb l’ètica.

Era generós amb el seu coneixement, i mai va negar-se a explicar, a repetir, a fer costat. Els estudiants el buscaven, l’escoltaven i l’estimaven. Sabien que podien confiar-hi, que darrere d’un gran metge hi havia una gran persona, d’aquelles que no s’obliden.

Reconegut com a mestre en la seva professió era, a l’ensems, una persona humil i donava la seva amistat sens fronteres.

També era un home profundament familiar. Parlava de la seva família amb una tendresa i una estima que emocionava. Sabia combinar la intensitat de la professió amb el valor de les coses senzilles: una sobretaula, una excursió, un diumenge a casa. Sempre va tenir molt clar què era el més important a la vida, i això el feia encara més gran.

Avui el Quim ens deixa, però no marxa del tot. Deixa empremta. En tots aquells que el vam conèixer, en aquells a qui va formar, en els pacients que va atendre, en les persones que va ajudar sense fer-ne bandera. El trobarem molt a faltar. Però ens queda el seu llegat, el seu exemple i, sobretot, el record d’una persona excepcional que va saber ser gran amb humilitat i senzillesa.

Descansa en pau, estimat Quim. El teu somriure continuarà sent present en la memòria de tots nosaltres"