Donants vius per a afrontar la pandèmia de la malaltia renal crònica

Avui, 9 de novembre, el mateix dia en què comença la cimera internacional per buscar consens en donació i trasplantament d'òrgans (enguany té lloc a Santander coincidint amb la presidència espanyola del Consell Europeu), finalitza la formació anual promoguda per l’ONT (Organización Nacional de Trasplantes) sobre Trasplantament Renal de Donant Viu que organitza la Fundació Puigvert des de ja  fa 20 anys. Això és rellevant perquè:

Es calcula que l’any 2040 la malaltia renal crònica arribarà a ser la cinquena causa de mortalitat al món, i en molts dels casos un tractament substitutiu de la insuficiència renal, és a dir, el trasplantament, podria evitar-ho.

Tanmateix, el trasplantament d'òrgans només cobreix un 10% de les necessitats actuals, les quals seguiran creixent, entre altres motius per l’augment de la malaltia renal crònica (MRC). En aquest context, les unitats de trasplantament de donant viu són la clau principal de l’estratègia a seguir, ja que, no només permeten escurçar les llistes d’espera d'òrgans, sinó que a més donen millors resultats i esperança de vida als i a les receptores.

Això comporta un desenvolupament tant a nivell tecnològic en tècniques mínimament invasives, com en la coordinació donants-receptors dels programes de donant viu (donacions creuades, en cadena, internacionals, etc.), com en la formació de professionals.

Aquesta tarda, mentre a la cimera de Santander es debaten els principals reptes de l’escenari actual i futur de les donacions i els trasplantaments a nivell internacional, els Drs. Alberto Breda i Óscar Rodríguez-Faba, respectivament Cap i metge Adjunt de la Unitat d'Urologia Oncològica de la Fundació Puigvert, tanquen la formació sobre Trasplantament de Donant Viu amb una cirurgia laparoscòpica de donant viu i un trasplantament renal robòtic davant 350 assistents connectats d’arreu del món. Durant tres dies, el professorat - incloent-hi el responsable de trasplantament renal de l’ ONT Agustín Carreño i el Dr. Federico Oppenheimer, autor de la sèrie de trasplantaments renals més llarga a l’Estat espanyol i recentment guardonat per la pròpia Fundació Puigvert - ha cobert aspectes psicològics, ètics, legals, immunològics, mèdics, quirúrgics i logístics del trasplantament de donant viu.

20 anys com centre formador de l’ONT 

Quan fa 20 anys la ONT va encomanar a la Fundació Puigvert aquesta formació anual subvencionada, l’objectiu era potenciar a Espanya el trasplantament de donant viu i difondre la idea a altres hospitals.  “Actualment, hi ha una participació creixent d’infermeria i de tots els perfils de professionals implicats en el trasplantament renal, així com de noves generacions de metges de les especialitats de nefrologia i urologia”, comenta la Dra. Carme Facundo, Cap de la Unitat de Trasplantament Renal de la Fundació Puigvert. “Catalunya és capdavantera en trasplantament de donant viu, un procediment que a dia d’avui ja representa una tercera part de tots els trasplantaments renals que es realitzen. Esperem haver contribuït amb les nostres formacions, de les quals també nosaltres hem après, a potenciar el trasplantament renal de donant viu i agraïm enormement la confiança que l’ONT ha dipositat en nosaltres durant aquests 20 anys”.

Testimoni d'una donant viva

Qualsevol tractament quirúrgic, especialment d’una malaltia, comporta un risc físic i emocional lligat al trasbals vital que acompanya a qualsevol dels escenaris possibles. Però a més, els trasplantaments de donant viu tenen la particularitat afegida de la relació que s’estableix, abans i després de la intervenció, amb un tercer actor: el/la donant.

Un trasplantament renal de donant viu genera i/o enforteix els vincles personals molt singulars entre donants, receptors, famílies i equip de professionals, i cada història és diferent i cadascuna trenca algun esquema o idea preconcebuda. 

“Escolta: a mi em sobra un ronyó” és el que li va dir la Montserrat al seu nebot Josep Anton quan es va assabentar de la seva malaltia renal. “Teníem una bona relació abans, però després del trasplantament, s’ha creat un vincle molt més fort i els seus fills m’han demanat ser l’àvia que no han tingut. Ara amb els meus nets, el Josep Anton i jo celebrem cada any el nostre anniversari: enguany fa sis anys del 'nostre' trasplantament.” És un dels testimonis de donants i receptors que han format part activa de la formació, indispensables per a una visió completa del procés tant per part de la comunitat mèdica com de la societat.

“Al principi, metges i familiars qüestionaven la meva decisió degut a la meva edat, però finalment la donació va tirar endavant. Jo ho tenia clar: la meva mare, després de tenir-me a mi, va viure fins als 86 anys amb un sol ronyó sense saber-ho. La gent ha de saber que les persones de 80 anys poden viure bé monorrenes.”

És el missatge que ens transmet aquesta donant, una història d'altruïsme com ho són totes les de donants vius.