Creixen més d'un 1000% els casos d’ITS en dones en els últims 7 anys a Espanya
- Entre les infeccions de transmissió sexual més diagnosticades, destaca la clamidia (64,8% dels casos), gonorrea (15,6%) i el virus del VIH (8%). A més, el 80% del total dels casos diagnosticats va ser en dones d'entre 15 a 35 anys.
- A Espanya es van registrar més de 16.000 dones amb alguna Infecció de Transmissió Sexual (ITS) en 2019 [1], una xifra que es preveu que continuï creixent.
- Aquestes dades s'extreuen del Observatorio Bloom: ITS en mujeres en España, un estudi impulsat per la plataforma de salut femenina integral Bloom, que destaca un canvi d'hàbits sexuals, amb relacions més primerenques i relaxació en l'ús de preservatius i que compta amb el suport de Dexeus Dona i Fundació Puigvert.
Madrid, 8 de juny de 2022.-L’Observatori de Salut Femenina impulsat per Bloom, la plataforma digital de salut femenina integral, i amb el suport de Dexeus Mujer i Fundació Puigvert, presenta per primera vegada una important investigació de dades centrades en dones i ofereix una visió global sobre l'augment del nombre de casos d’ITS en dones diagnosticats, amb l'objectiu de conscienciar i visibilitzar un problema de salut que no sols afecta a grups de població concrets.
Segons l'informe, l'evolució de les ITS en dones a Espanya ha anat creixent fins a arribar al seu punt màxim de contagis en 2019 quan es van registrar almenys 16.304 casos, suposant un increment del 1.073% respecte a 2012. En aquest sentit, la taxa d'incidència (percentatge de casos per cada 100.000 habitants) per a l'any 2019 va aconseguir el 67%.
Entre 2012 i 2019, a Espanya es van diagnosticar 50.052 nous casos d’ ITS i Malalties de Declaració Obligatòria (EDO) en dones, segons les dades de la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica (RENAU) i dels sistemes de vigilància epidemiològica de les comunitats autònomes. Si ens fixem en percentatges per tipus d'infecció o malaltia, el 64,8% dels casos diagnosticats corresponen a clamidia, mentre que un 15,6% dels casos diagnosticats van ser de gonorrea, seguit de VIH (8%), sífilis (5,6%), hepatitis C (3,6%), hepatitis B (2,3%) i limfogranuloma veneri (0,1%).
Encara que el diagnòstic de gairebé totes les ITS EDO ha crescut en els últims anys, no totes ho han fet de la mateixa manera. La infecció gonocócica (gonorrea) ha estat la que més ha crescut des de l'any 2015: un 729%. En canvi, la clamidia (chlamydia trachomatis) va ser la ITS que va registrar un major nombre de casos durant tot el període, incrementant-se un 480% entre 2015 i 2019. Per part seva, els casos de sífilis, limfogranuloma veneri i hepatitis C en dones van créixer un 129%, 178% i un 76%, respectivament.
“En els últims anys han augmentat les pràctiques de risc, ha crescut el nombre de parelles i han sorgit algunes aplicacions per a posar en contacte persones que volen mantenir relacions. Això sumat a la millora en les proves diagnòstiques i els moviments de la població -es viatja més i s'infecta més que fa unes dècades- podria explicar el creixement de les ITS a Espanya”, ha assenyalat el Dr. Alvaro Vives, andrólogo i Cap de la Unitat d'Infeccions de Transmissió Sexual (ITS) de la Fundació Puigvert.
En el mateix sentit, Laura Cámara, infermera especialista en ginecologia i obstetrícia, sexòloga i col·laboradora de Bloom, ha afegit que existeixen canvis no sols en la manera en què les persones es vinculen afectivament si no també sexualment: “el nombre de parelles sexuals que podem arribar a tenir durant la nostra vida ha augmentat i si això ocorre amb menor protecció sí que comporta un risc major”.
En quant al VIH, cal destacar un creixement del 5,6% dels nous diagnòstics, encara que si s'amplia la mirada a anys anteriors es pot apreciar un descens considerable dels casos, que en realitat porten una dècada estancats entre els 400 i 500 nous diagnòstics per any en el cas de les dones. Finalment, l'hepatitis B ha estat l'única infecció que ha remès entre 2015 i 2019, reduint-se un 41% entre tots dos anys.
I quant al VPH, encara que se situï fora de la llista de les ITS EDO, és la ITS més comuna en tota la població. Prop d'un 80% de les dones s'infectarà per una mena de VPH al llarg de la seva vida, d'acord amb l'Associació Espanyola de Pediatria (AEP). A més, destaca que la prevalença del VPH de les dones a Espanya és d'un 14,3%, segons les estimacions de l'estudi Cleopatre publicat en 2012, encara vigent. En el cas de les dones d'entre 18 i 25 anys, aquesta prevalença augmenta al 28,8%. No obstant això, a major edat, menor prevalença: si en les dones d'entre 26 a 45 anys la taxa és del 13,4%, en les d'entre 46 i 65 anys, és del 7,9%.
A menys edat, més casos diagnosticats
Si ens fixem en el diagnòstic segons l'edat, les dades mostren que les dones més joves tendeixen a registrar un major nombre de casos en comparació amb les dones d'avançada edat.
D'acord amb les dades aportades per l'Instituto de Salud Carlos III, en 2019 el 50% de casos diagnosticats corresponien a dones d'entre 15 i 24 anys. Si s'amplia la forqueta d'edat als 34 anys, aquestes dones acumulen el 80% dels casos diagnosticats durant aquell any.
En el cas de les dones majors de 55 anys, la ITS més diagnosticada va ser la gonorrea (36%), seguida per la sífilis (34%) i, finalment, la clamidia (30%). L'informe mostra, a més, que a més edat de les dones, descendeixen els casos de clamidia i pugen la sífilis i gonorrea.
Segons indica la Dra. Alicia Úbeda, cap del Servei de Ginecologia de Dexeus Dona “contreure una ITS o una MTS i no tractar-la i diagnosticar-la a temps suposa diversos riscos en la salut de la dona. En primer lloc, pot provocar irregularitats en el seu patró de sagnat menstrual i dolors pelvians. A més, si perjudica l'interior de l'úter o les trompes pot acabar produint esterilitat o avortaments”. Per aquest motiu, “és important prendre mesures preventives i fer-se controls específics si s'han mantingut relacions de risc”, afegeix.
La raó per la qual les dones majors de 35 anys registren menys casos d’ITS es deu a l'estabilització en el nombre de parelles sexuals, segons confirmen els experts consultats. No obstant això, cal destacar que, en el cas del VIH, s'ha detectat una major transmissibilitat en les dones en la segona meitat de la trentena.
Les ITS, més prevalents en nuclis urbans i zones turístiques
La transmissió de les ITS atén un esquema fonamental: allí on hi ha major concentració de població, existeix també un major risc de contagi. Així ho mostren les dades recollides entre 2015 i 2019, en el qual l'augment dels casos va ser sostingut durant tot el període. Algunes de les comunitats més poblades, com Catalunya, Madrid i Comunitat Valenciana, van ser les que van registrar més diagnòstics. De fet, en 2019, Catalunya va concentrar més de la meitat de casos d’ITS a nivell estatal, el 58% en total.
Amb bastant distància, Madrid es va situar en el segon lloc del rànquing, amb l'11% d’ITS registrades en tot el país en 2019. Una suma de 1.748 nous casos. Li van seguir la Comunitat Valenciana (1.375 casos, un 8,7% del total), Andalusia (887 casos i un 5,6% del total) i País Basc (800 casos, un 5%).
Les ITS no tenen un caràcter estacional. No obstant això, en el marc d'aquest estudi s'ha observat una correlació positiva entre el flux turístic d'una regió i els casos d’ITS. Això significa que els territoris que reben més turistes, tendeixen a diagnosticar un major nombre de casos d’ ITS.
Ja estàvem així en els 2000: pràctiques sexuals de risc i educació sexual deficient
L'Observatori Bloom de Salut femenina es completa, a més, amb una enquesta d'opinió elaborada per Sondea per a conèixer les tendències en salut sexual de les dones i persones no binàries a Espanya, així com la percepció de les espanyoles sobre la seva educació sexual. L'enquesta s'ha dut a terme al maig de 2022 amb l'objectiu de contrarestar la falta d'inclusivitat de les dades clíniques.
Entre els resultats destaca que de 9 de cada 10 dones i persones de gènere no binari (94,51%) indica que han usat algun mètode anticonceptiu, com el preservatiu (83,92%) i les pastilles anticonceptives (57,94%), sent també els més usats per les dones i persones de gènere no binari enquestades (49,63% i 22,61% respectivament). Quant al coneixement, és el condó o preservatiu masculí el més conegut (97,97%) seguit del preservatiu femení que el coneixen 3 de cada 4 dones i persones de gènere no binari enquestades (75,31%).
L'enquesta revela, a més, que més del 70% de les enquestades ha comprat preservatius alguna vegada (72,88%), mentre que 1 de cada 3 (34,83%) ha estat pressionada per a no usar el preservatiu i prop del 30% tendeix a relaxar l'ús del preservatiu quan beu (29,99%). En la mateixa línia, l'informe mostra també que un 30% ha intercanviat joguines sexuals amb la seva parella sense protecció i més del 10% declara que s'han llevat el preservatiu sense el seu consentiment (14,40%), que han practicat sexe en grup (11,13%) o han practicat Chemsex (10,89%).
El 27% de les dones i persones de gènere no binari enquestades per a l'elaboració de l'Observatori afirma que ha patit o sospitat patir alguna Infecció de Transmissió Sexual (ITS) o Malaltia de Transmissió Sexual (MTS). Així, prop de 6 de cada 10 dones i persones de gènere no binari consideren molt o bastant probable haver-la contret amb la seva parella habitual (58,76%).
“La vergonya, l'estigma i el tabú han acompanyat des de sempre a les ITS. En aquest sentit, és necessari impulsar campanyes de prevenció i educació sexual a dones i persones de gènere no binari de totes les edats però especialment a les més joves”, ha detallat Vives.
Així, i tenint en compte la percepció de les dones i persones de gènere no binari a Espanya sobre la seva educació sexual es pot concloure que és encara deficient: 7 de cada 10 (70,26%) considera que al llarg de la seva vida han tingut una educació sexual regular (41,17%), dolenta o molt dolenta (29,09%).
“L'educació sexual ha de ser percebuda com una carrera de fons que comenci abans d'arribar a l'adolescència. Cal crear espais informatius de qualitat per a acostar-nos als joves en temes com les relacions, el plaer, el sexe, les Infeccions de Transmissió Sexual o els embarassos no desitjats”, ha conclòs Laura Cámara.
Metodologia
Per al llançament d'aquest Observatori s'ha dissenyat una metodologia mixta que combina dades i conclusions quantitatives amb qualitatives, basada en la recol·lecció, classificació, categorització i anàlisi de dades de diverses fonts primàries oficials i expertes.
S'han analitzat i estudiat la incidència de les Infeccions de Transmissió Sexual reconegudes per la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica (RENAU) conegudes com a EDO: chlamydia trachomatis, limfogranuloma veneri (LGV), sífilis i sífilis congènita, infecció gonocócica, VIH/SIDA i l'Hepatitis B i C (poc comuna).
Per a l'extracció de dades s'han analitzat les següents fonts d'informació: les dades de transparència de les comunitats autònomes que han respost a sol·licituds específiques; les dades dels butlletins epidemiològics; les dades de l'Institut de Salut Carles III.
[1] Les dades incloses mostren l'evolució de les ITs registrades a Espanya des de 2012 i fins a 2019, l'últim any de què es tenen dades de fonts oficials. No existeixen dades que reflecteixin la situació en 2020. L'Observatori no substitueix a les dades oficials, s'ha dissenyat com un informe epidemiològic, que ajudi la població a prendre millors decisions sobre la seva salut sexual.