Augmenta el risc d’infecció pel Virus del Papil·loma Humà entre els homes majors de 45 anys

• Es tracta de persones pertanyents a generacions que no han estat vacunades i que han viscut un canvi en la seva conducta sexual, la qual cosa els fa vulnerables al Virus del Papil·loma Humà (VPH).
• El VPH ha deixat de ser una malaltia de dones, ja que actualment, la prevalença entre els homes és d’un 45’8% mentre que, entre el sexe femení, se situa en el 40’1%. 
• Les berrugues genitals i el càncer anal, de penis o cap i coll són algunes de les patologies que es poden desenvolupar a partir d’una infecció pel VPH.

Els especialistes en Infeccions de Transmissió Sexual (ITS) de la Fundació Puigvert alerten que els homes majors de 45 anys s’han convertit en un grup de risc rellevant d’infecció pel Virus del Papil·loma Humà (VPH). Es tracta de persones pertanyents a generacions que no han estat emparades per la vacunació sistemàtica i que, alhora, han viscut un canvi en la seva conducta sexual, amb un augment exponencial de contactes i relacions esporàdiques després d’un divorci o la fi d’una relació llarga. 

El Dr. Álvaro Vives, cap de la Unitat d’Infeccions de Transmissió Sexual de la Fundació Puigvert, explica que “cada cop és més freqüent després de trencar una relació llarga, mantenir múltiples contactes sexuals, participar en parelles obertes, utilitzar aplicacions per conèixer gent o freqüentar llocs d’intercanvi i tot això ha provocat un increment de diagnòstics del VPH i de lesions associades entre els majors de 45 anys i, especialment, entre els de 60 i 70 anys”.

Les principals patologies que s’associen al VPH són les berrugues genitals i el càncer anal, de penis o cap i coll. La incidència d’aquest darrer tipus de tumors s’està incrementant molt entre els homes de 60-70 anys, majoritàriament heterosexuals, i es preveu que el 2030, es diagnostiquin més d’un milió de casos nous l’any. En canvi, la taxa del càncer anal és 44 vegades superior entre els homes que tenen relacions amb altres homes.  El Dr. Vives es mostra categòric quan afirma que la transmissió del VPH no és superior entre els homes homosexuals, ja que “l’orientació sexual no constitueix un grup de risc; les pràctiques sexuals amb nombrosos contactes, sí”.

Vacunació global

La vacunació contra el VPH es va incloure en el calendari oficial de vacunació fa disset anys, però destinada únicament a les nenes d’entre 9 i 14 anys perquè es va constatar que era la causa del 95% dels casos de càncer de cèrvix o coll uterí. Aleshores, es va considerar que els homes podien ser portadors del virus, però que no desenvolupaven la malaltia i la realitat és una altra. El Dr. Vives assegura que “avui, ja hi ha més malaltia entre les persones de sexe masculí que entre les del femení, tal com reflecteixen les dades de prevalença, les quals indiquen que afecta a més del 45% dels homes i un 40% de les dones”. 

Actualment, la vacunació contra el VPH està inclosa dins el calendari sistemàtic als 11-12 anys (6è de primària) per a les noies nascudes a partir de l’any 1997 i per als nois nascuts a partir del 2011. A més, s’ha establert una campanya de repesca amb una única dosi adreçada a tots els nois de fins a 18 anys (nascuts a partir del 2007) i les noies de fins a 24 anys (nascudes a partir del 2001). Aquestes mesures han permès protegir sobretot les generacions més joves, en les quals ja s’està observant una disminució molt significativa de la infecció i de les lesions associades al VPH.

També es poden vacunar les persones que formen part dels grups de risc vigents fins als 45 anys, d’acord amb les indicacions de les autoritats sanitàries. Es tracta de persones amb determinats estats mèdics o exposicions que incrementen la probabilitat de contraure la infecció o de desenvolupar patologia associada al VPH.

Malgrat això, de moment, no es preveu la vacunació per als majors de 45 anys, tot i que el Dr. Vives considera que “no hi ha d’haver límit d’edat perquè hi ha moltes possibilitats que un home de més de 45 anys ja estigui infectat i si tenim en compte que els virus triguen a eliminar-se entre un i dos anys, la vacunació afavorirà que no es torni a contraure quan desaparegui”. Per a l’expert, per als majors de 45 “la vacunació no ha de ser sistemàtica, sinó que cal avaluar-la cas per cas, en funció del comportament sexual de cada persona”. La infecció pel VPH és asimptomàtica en el 80% dels casos i la malaltia pot aparèixer el cap de 4-6 anys.

L’educació sexual, la prevenció més segura

Al marge de la vacunació, l’ús del preservatiu és la mesura de prevenció més eficient, per la qual cosa els especialistes de la Fundació Puigvert reclamen la imperiosa necessitat de conscienciar la població que aquest és la barrera de contenció més consistent per a les infeccions de transmissió sexual, incloent-hi les pràctiques de sexe oral. En aquest sentit, el Dr. Vives indica que “l’educació sexual a les escoles i instituts és fonamental i no pot quedar-se només en ensenyar com es col·loca un preservatiu, ha d’anar més enllà i s’ha de donar a conèixer quines infeccions es poden transmetre quan s’és una persona sexualment activa i on poden acudir per fer qualsevol mena de consulta o revisió. S’ha d’educar en positiu, sense estigmatitzar”. 

El Dr. Álvaro Vives, cap de la Unitat d'Infeccions de Transmissió Sexual de la Fundació Puigvert